Taulellets.

Tots sabem que és un taulell, una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, usada pel revestiment de sols i parets, fabricades a partir de composicions d'argiles i altres matèries primeres inorgàniques, que,  sotmeses a la molta, es modelen i a continuació són assecades i cuites a temperatures variades,  suficients per què adquirisquen les propietats requerides de manera estable i on generalment, una de les dues cares és vidriada, si però poca gent coneix tot el procés de la seua fabricació.

I això, ací a la nostra terra, a la nostra comarca, com diem al meu raval "no té perdó de Déu", doncs és aquest un procés que ha donat a menjar, dona i malgrat la crisi, seguirà sent el sustent de moltes famílies.

Per això, jo, com a gran desconeixedor d'aquest món, del món de la ceràmica, m'he alegrat i molt, quan hui, i de la mà d'un grup cultural de la ciutat, he pogut conéixer de primera mà, tot el procés, visitant "a peu de fàbrica", una atomitzadora, una fàbrica de taulells i una d'esmalts, tintes i colors ceràmics.

Tot un món aquest del taulell. Tal vegada, el que primer crida l'atenció és el vocabulari, paraules tècniques "barbotina, pols atomitzat, premsat oleodinàmic, frita..." i a continuació, l'alt grau de mecanització-robòtica que les fabriques assoleixen.

Un alt grau d'informatització, fins i tot de grosses màquines autònomes, que es desplacen per les naus industrials sense necessitat de conductor, i que ajuden a aconseguir un percentatge d'eficàcia molt elevat, però, a la vegada, crida l'atenció, el fet de veure com amb poc de personal, les fabriques porten endavant tota la seua producció.

D'altra banda, observant les naus es fa palesa una altra realitat, no hi han empreses menudes, a la vegada que, l'evolució ha portat pràcticament a la desaparició la fabricació de revestiments ceràmics en formats menuts, tot, o quasi tot el que hui es fabrica, són peces grans, amb un procés altament mecanitzat i amb capacitat de fabricació seriada.

Lluny queden els anys 60 i 70 del segle passat on, amb una forta inversió econòmica procedent majoritàriament del sector agrari, va rellançar-se aquesta industria a les nostres comarques, allò que va venir a anomenar-se "la dècada prodigiosa". Molt s'ha avançat en tots els fronts, no tan sols en el tecnològic i, tal vegada, els progres va venir amb l'arribada del gas a les fàbriques i les transformacions dels grans forns.

Hui, he pogut comprovar com tots els usos del taulellet són possibles i amb tot tipus d'acabats, en processos I tècniques amb aportacions i transferències tecnològiques d'altres sectors

.

Arribats al segle XXI, l'èxit de la ceràmica en general i del taulellet en particular, està més que clar que depén de l'adaptació a uns requeriments funcionals i estètics diferents a tan sols fa una o dues dècades i, vist tot el que hui he pogut veure, no em queda cap dubte que estem assistint a un nou renaixement ceràmic, ara de la mà de les darreres tècniques de fabricació i, on Castelló i les empreses ací ubicades, tenen molt a dir ara i en un futur no gens llunyà, doncs s'està assegurant juntament amb la qualitat tècnica, la satisfacció de les necessitats funcionals i estètiques que l'interiorisme demana.

Tota una història al seu darrera, tot un món per conéixer, tot un món per descobrir... el del taulellet.