La ciutat

La ciutat

dimecres, 27 de juliol del 2016

Al ralentí...

Tres són les principals accepcions que té aquesta paraula en la nostra llengua a saber: nombre mínim de revolucions per minut a les que s'ajusta un motor per romandre en funcionament de manera estable sense necessitat d'un mecanisme d'acceleració, càmera lenta i mínim esforç o intensitat.

I m'ha vingut aquesta paraula al cap hui dilluns en comprovar d'una banda que, al nostre País, que no sé bé si estem o no en recessió, però sí que, estareu d'acord amb mi, després de més de 6 mesos de provisionalitat, massa temps, tenim un govern que volent o sense voler "va al ralentí", i la investidura del president, sembla dependre més del cansament dels altres que dels esforços del senyor Rajoy. Un ralentí, un compàs d'espera que afecta l'orientació de la política econòmica i dels terminis per fer front als compromisos socials del país.

I d'altra, després de més d'un any de nou govern autonòmic, d'un nou govern progressista que busca estar al costat de la gent, dels ciutadans, és sorprenent el poc que s'ha avançat encara en el coneixement i sobretot ús del valencià, en la mateixa administració municipal. En aquest aspecte, també, malauradament, el govern més proper, va "al ralentí" i si no xafa fort l'accelerador, em tem que la discriminació de la llengua per part d'alguns departaments i/o funcionaris, seguirà sent una realitat en el dia a dia del nostre poble, per molt de temps.

Cal deixar d'anar al ralentí, cal deixar la càmera lenta, i impulsar pactes i acords per què el motor accelere i assolim velocitat, tant en l'àmbit nacional com autonòmic. A escala nacional els números sembla ser són difícils de quadrar i perquè no hi voluntat d'acord, la solució, a hores d'ara es veu complicada. Déu no vulga que hàgem de seguir molt de temps més al ralentí no fos cas que el motor es pare del tot i després coste Déu i ajuda tornar-lo a posar en marxa.

I la preocupació del ralentí a escala autonòmica, arriba fins i tot localment, tot i que presenta millor cara. He vist hui que el bipartit del govern municipal castellonenc ha preparat una declaració que serà presentada al Ple Ordinari del dijous vinent que contempla instar a la Generalitat Valenciana a impulsar el coneixement i ús de la llengua valenciana en totes les administracions públiques, però especialment en les entitats locals, a la vegada que demanen s'incorpore un perfil lingüístic exigible als treballadors públics, depenent del lloc de treball que ocupen, de manera que queden garantits els drets lingüístics de tots els habitants, emparant-se en l'article sisé de l'Estatut i el seté de la Llei d'Ús.

Però una cosa és predicar i una altra donar forment. És veritat que el nostre ajuntament ha canviat radicalment en un any en moltes coses, també en l'estima i ús del valencià, però també és veritat que hi ha una gran rèmora en alguns dels funcionaris municipals que, o ve desconeixen la llengua o coneixent-la no l'empren.

Si a això unim que al web municipal per deixadesa, malagana o manca de personal en moltes ocasions "es colen" greus errades lingüístiques, arribem a la conclusió que tampoc el motor funciona gens revolucionat i no aconseguirem arribar a temps, és a dir deixar el ralentí i començar a caminar envers una total normalització.

I jo, també estic al ralentí, l'estiu, les vacances, la calor, el canvi de vida, tot influeix, també aquest blog es troba sota mínims; baixa el ritme, la intensitat, no hi ha desconnexió, fins i tot sembla que una part del meu cervell vol fer vacances. És temps d'imaginar, contemplar, relacionar-se, de sincronitzar...

Faig vots perquè prompte tot tinga una acceleració que en duga a recuperar el temps perdut, que li anem a fer estem a l'estiu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada