La torrà

S'entén per torrar el fet de posar un aliment al foc, rebent una calor intensa fins que arribe a prendre un color característic, aquell anterior al moment de cremar-se. La torrà autèntica i genuïna és aquella que es fa a sobre de les brases, amb un estri de ferro amb forma de reixat més o menys gran, que se situa sobre del foc, la graella.

Allò que es posa a una distància prudencial del foc o de les brases, a la graella, pot ser qualsevol cosa, carn, verdura o peix, tant si val, i el resultat s'anomena torrà de carn, de verdures o de peix, acompanyat de la varietat, com per exemple de xulles de corder, de botifarres, de pebreres, d'albergínies, carxofes, o de...... sardina.

Hi ha una dita gallega que diu: "por San Xoan a sardiña, molla o pan" i és que en aquesta època de l'any, darreries de juny i primers de juliol, aquest peix es troba en el seu millor moment per torrar-les i gaudir del seu sabor sobre un tros de pla i acompanyat d'un gotet de vi.

La sardina torrà és un plat senzill i natural. Es cuinen a la brasa i es condimenten amb una mica de sal i punt. Això ho saben molt bé els pescadors i mariners del Grau, on no hi ha producte més típic que la sardina, ni lloc més històric per menjar-la que el port pesquer.

Sens dubte per aquest motiu, allà per les darreries dels anys 50 del segle Passat, al Grau, en acabar la "Cavalcada del Mar", acte que suposava la representació del treball mariner, realitzat dins les festes de Sant Pere, va començar a realitzar-se l'acte popular de la "torrà de la sardina", homenatge a la història pesquera i que va reunir als assistents, per compartir unes sardines a la brasa.

Amb el pas dels anys, l'acte va constituir-se en el més popular de totes les festes i imprescindible en la recta final de les mateixes. Encara són recordats al Grau, a més a més de Batiste Gallén "el muchacho" impulsor de l'acte, Malena "La pinyana", Senteta "La pardaluda" o Pepita "La manchega" com a grans torradores, amb en els seus davantals blancs i el seu sentit de l'humor, testimoni recollit en l'actualitat per Antoni i Carme Dora amb la col·laboració de la Penya El Fanal.

Aquesta vesprada-nit, quasi 60 anys després de l'inici, el Grau tornarà a viure la torrà de la sardina, repartint-se quilos i quilos de sardines a la planxa, pa i vi, per tal de fer un berenar-sopar de germanor on, de segur, els grauers, castellonencs i visitants, els veïns en general, comentaran les anècdotes de la festa, criticaran l'organització i opinaran, dient la seua, sobre el bou més gran o brau de les festes d'aquest any.

Un esdeveniment que, organitzat per la comissió de festes del Grau i amb el patrocini de la Confraria de Pescadors, va a més, considerat ja, sens dubte, un dels actes festers més emblemàtics i representatius de les festes del districte marítim.

Si us ve de gust podeu gaudir del vídeo de com es va inventar aquesta torrà en les festes de Sant Pere, un document únic, exclusiu de Vicent Ortiz de l'arxiu històric del Grau i de l'associació cultural "La barraca" TORRÀ identitat de tot un barri.

Tot el Grau continua de festa i als seus carrers i avingudes hui, s'afegirà a partir de les 20.00 hores, l'esplanada de la llotja, on amb una mescla de foc, fum, brases, sardina, sal, vi i pa... es farà palesa la germanor del nostre poble. Visca Sant Pere i visca el Grau sencer.