El galliner està revolt...

 Les festes de Castelló no són només les fundacionals, les de la Magdalena. Les festes de Castelló són també les properes de Sant Cristòfol, les passades de Sant Pere, carnestoltes, reis o les de maig; de manera que les festes de Castelló no són sols gaiates i comissions de sector, impliquen, per descomptat, molta més gent, sense el Compromís dels quals, les festes, les de la Magdalena i qualssevol altres, "no eixirien".

Són les nostres unes festes complexes en estructura i organització, que necessiten una coordinació i supervisió "legal", tasca que segons els estatuts vigents correspon al Consell Rector.

De manera que la Junta de Festes ha d'entendre's que és un òrgan de col·laboració i que el seu sempre efectiu treball i de vegades poc considerat, ha d'estar refrendat per l'òrgan superior que li dóna garanties i validesa a totes les seues decisions. Aquestes són, agrade més o menys, les regles del joc actual mentre no es modifiquen, i si no es tenen clares, poden, com ha estat passant en els darrers anys, sorgir els problemes i les dificultats.

D'altra banda, les comissions de sector, les gaiates, són motors importants dins la setmana de la Magdalena, com a mantenidors i transmissors de l'element diferenciador de la festa, el monument gaiater, havent de ser aquest el nucli principal del seu treball, del seu esforç i, també, cal dir-ho, del seu lluïment. De no entendre-ho així i, en els temps actuals, les comissions de sector tenen un futur incert. La gaiata ha de ser l'ànima de la comissió, la resta tot afegit, tot complementari, tot prescindible.

En una societat moderna on la igualtat i la paritat en tots els aspectes entre homes i dones és indiscutible, bandera de progrés i de futur, crida i molt encara l'atenció l'immobilisme que suposa el fet de mantenir "Regines i Dames de la Ciutat" com a elements centrals, al voltant de les quals gira tota l'oficialitat festera castellonera, des de les repetitives presentacions fins a les encotillades galanies, tractant, de vegades amb massa dificultats, d'aconseguir que fins i tot hi haja candidates.

Les circumstàncies i evolució festera dels darrers anys ha portat, a la Junta de Festes i a algunes comissions de sector, a una situació, l'actual, caòtica i preocupant.

En el cas de la Junta de Festes i després de la destitució, per primera vegada a la història, del president de la Junta de Festes i la corresponent convocatòria d'una assemblea extraordinària d'elecció de nou president/a, s'anuncien 3 possibles candidatures, que algun mitjà de comunicació local ja s'ha aprestat a "batejar" com "una continuista, una altra colpista i una tercera oportunista" i que, tot sembla apuntar a tres maneres diferents d'entendre la festa, entreveient-se una divisió de l'anomenat món de la festa.

I en el cas de les comissions de sector, les aigües tampoc estan tranquil·les, ja que en relació al procés d'elecció de Regines i Dames, i d'acord amb un nou reglament que, d'entrada sembla més participatiu, lògic i democràtic, aquelles han fet públic el seu desacord, deixant al descobert l'existència d'enfrontaments dins el si d'algunes comissions amb les seues màximes representants femenines, amb la negativa d'algunes associacions a "avalar les xiques", les seues pròpies madrines, i vetant-les per a poder optar a ocupar una representació local de més alt nivell.

El temps passa i aquest calorós més de juliol ha de resultar decisiu; a hores d'ara i com deia al títol d'aquestes reflexions, el galliner està revolt, i així serà molt difícil que les festes continuen evolucionant i siguen dignes de noms i de fets.

Molt han de canviar les coses o, de segur, la tria de les màximes representants per l'exercici fester 2018-2019 primer i, l'assemblea de tria de president/a l'endemà, seran mogudes i espectaculars.

No, no m'agrada el que s'apropa. Cal molt de sentit comú, cal molta reflexió, cal voluntat i diàleg, molt de diàleg si volem que s'arribe a un consens que de moment el veig molt difícil. Ai senyor....