Sense sentit...

Els carrers i avingudes són un dels detalls més representatius d'un poble, xicotetes o grans peces d'un trencaclosques que descriuen una part de la seua història. Els carrers són els escenaris protagonistes de la nostra vida, en ells i per ells vivim, passegem, esperem algú...

El fet de posar noms als carrers crec va ser introduït al segle XVIII començant pels pobles i ciutats més grans; aquesta relació detallada de les cases no tenia altra finalitat que la d'identificar els propietaris per facilitar la recaptació d'impostos, per controlar els contribuents.

Així són els ajuntaments qui mantenen la competència, i el bateig de carrers va i ve segons les ideologies del partit a l'alcaldia i constitueixen un retrat de la realitat social del poble. Cada època aporta al nomenclàtor urbà noms que han estat reflex del moment i que, configuren la fesomia dels pobles.

Generalment els noms s'agrupen per àrees temàtiques. Així és comú trobar noms de carrer que responen a elements geogràfics o poblacions (Eivissa, València, Castelló, Penyagolosa, Millars, Alcalatén, Aragó...) o referents històrics o institucionals ( Diputació, Estatut, 9 de Març,..). Altres es refereixen al món laboral i al progrés (Unió, Pescadors, Caçadors, Comerç...), hi ha que estan lligats a la religió , dedicats a sants i santes o sentiments (Sant Vicent, Sant Blai, Santa Bàrbara, Llibertat, Pau...) o al món animal i botànic (Rossinyol, Gavina, Pi, Romaní, Moreres, Lledoner...), o dedicats a indrets, llocs, edificis singulars (Església, Camí Real, Vista Alegre, Ronda, Major, Fondo...).

Però tal vegada, els més significatius en qualsevol poble siguen els dedicats a recordar personatges, siguen polítics, comtes o reis, militars, guerrers o homes i dones de la cultura, l'art o les ciències ( Alcalde..., Jaume I, Almogàvers, Doctor..., Cervantes...).

Ací, al meu lloc de residència estival, a Benicàssim, hi ha carrers que anomenaríem "molt localistes", cas dels carrers La Comba, La Vinya, La Parreta, Farja, Romerets, Atmeler, Mohino, Sigalero i els més curiosos dedicats a personatges influents a la història del poble, cas de Violant de Casalduch, mossén Escoín, Pérez Bayer o el comte Bau.

De tots els carrers i avingudes del poble, una de les més transitades pels vianants a l'estiu, és l'anomenat passeig de Pilar Coloma, antiga carretera de la costa, entre el Torreon i el Voramar, tal vegada el carrer més curiós de tot el terme, una avinguda que rep un nom sense sentit...

Sense sentit perquè està dedicada a un personatge que no ha existit mai, "Pilar Coloma", quan en realitat el seu nom popular és el de passeig marítim, però en algun moment, alguna corporació municipal, va tenir la brillant idea de dedicar-li el passeig a l'esposa d'aquell enginyer encarregat de les obres del ferrocarril que allà pel 1897 i com a conseqüència de l'allargament de les citades obres al seu pas per Benicàssim per la difícil orografia del terreny, va decidir portar-se a l'esposa, Pilar Fortis Mas i a la família, construint-se vora el mar, una residència d'estiueig a la que va ficar per nom "Villa Pilar", residència a la que prompte van unir-se unes altres i un hotel, el voramar.

El matrimoni va tenir dos fills homes i, en conseqüència, l'al·ludida "Pilar Coloma" no va existir mai, així, únicament tindria sentit aquest nom si a l'esposa de l'enginyer se la priva del cognom patern i se li canvia pel del marit.

No sé quan va oficialitzar-se el nom però resulta una errada grandiosa que caldria que l'ajuntament reparara, canviant-li el nom per "Pilar Fortís" o si més no retornar al seu nom popular, passeig marítim, ja que el passeig ha esdevingut el "vaixell insígnia" de la zona litoral del poble, i hi ha molts altres personatges molt més significatius que l'esposa de l'enginyer, per molt que aquesta fora una de les primeres estiuejadores de "l'Infern" de Benicàssim...