Em supera...

Serà perquè em faig gran, serà perquè no estic al dia en assumptes d'emprenedoria, en idees per crear o millorar negocis, en suport empresarial o en economia, o tal vegada per tot en un conjunt, però el cas és que he hagut de llegir vàries vegades un titular en un mitjà de comunicació local per arribar a entendre, encara que fos una mica, el que volia dir.

El titular diu textualment: "Telefónica Open Future busca start-ups de base tecnológica con proyectos disruptivos". Com ho veieu?

Entenc, sense dificultat, la primera paraula, telefònica, en referència a la multinacional espanyola líder en el món de les telecomunicacions, però no em sona gens ni "open future", ni start-ups" i, com jo, que no em considere analfabet, ben al contrari, he tingut la sort de tenir una formació superior, supose, els haurà passat a molts lectors.

Com sóc per meu natural curiós he intentat descobrir que és en realitat el que el titular vol comunicar-me, de manera que amb paciència he pogut esbrinar, en primer lloc, que "Open Future" no és més que un nom més o menys comercial aplicat per la companyia telefònica a un lloc dissenyat per a concentrar diferents activitats i propostes de negoci, facilitant el contacte entre els emprenedors, el talent, i els inversors, els diners, el suport econòmic. 

Ara calia aclarir un nou concepte "star-up". D'entrada sembla ser un terme provinent del món anglosaxó i que podríem traduir com a "empresa emergent", una empresa jove, que creix o apareix amb força, a la que generalment li manquen recursos financers.

Començava a tenir sentit la frase i, si li afegim "base tecnològica", estarem davant unes empreses que creen nous productes emprant els coneixements tecnològics, amb la finalitat de comercialitzar-los i sobretot rendibilitzar-los.

Calia centrar l'esforç final en entendre allò de "projectes disruptius", arribant a entendre després d'algunes consultes i comprovacions que fa referència a iniciatives comercials, senzilles, assequibles i ben dissenyades que, generant un trencament en les dinàmiques habituals d'un mercat es posicionen fins a dominar un escenari comercial, a la vegada que escalen progressivament arribant a competir en igualtat de condicions amb empreses ja consolidades.

Sembla que ja entenc una mica més el titular. Però ara la pregunta: calia ser tant recomplicat? Crec que haguera resultat molt més fàcil d'entendre si en realitat el titular haguera estat: "Telefònica busca empreses noves i modernes amb iniciativa, per fer costat als seus productes, si aquells serveixen per a facilitar la vida a les persones".

Tal vegada haurà estat una llicència del professional-periodista aquest titular, o de la pròpia empresa de telecomunicacions, tant se val, no cal buscar culpables, simplement cal pensar que expressar-se amb massa paraules cultes no és sinònim de creure que qui les empra és més intel·ligent, doncs les paraules complexes, embullades i de vegades de difícil comprensió, generen pèrdues de temps.

Quan es tracta d'informar, de difondre una noticia que pot arribar fins i tot a canviar la vida d'una persona obrint-li un ventall de possibilitats de progrés, és obligació de qui redacta la notícia comunicar aquella, als lectors i hipotètics interessats, de la manera el més accessible possible i, estareu d'acord amb mi que, en aquest cas, el titular "és de nota".