Algunes molt conegudes,
"A l'estiu, tot lo mon viu" o la variant "a l'estiu els pardals
fan el niu", altres poc escoltades com aquella que diu: "les xiques a
Castelló sempre porten mocador, a l'hivern per la moquita i a l'estiu per la
calor" o la que he triat per encapçalar aquest comentari, i és que beure,
suar i buscar la fresca són tres accions de les quals cap mortal pot fugir
sobretot els mesos de juliol i agost.
I és que a l'estiu és molt
important mantenir-se hidratat, tant per mantenir la salut com per prevenir
l'aparició de determinades malalties, i per fer-ho res millor que beure,
afartar-se d'aquella substància d'excepcionals característiques, l'únic líquid
indispensable per a viure, i no m'estic referint ni a la sangria, ni a la
clareta, ni tampoc als refrescos ensucrats de moda, beure aigua és la millor
opció, però amics, beure no a totes hores i en qualsevol lloc, cal fugir de les
modes i no, em negue, a viure enganxat a una ampolla d'aigua.
Sembla que és imprescindible
eixir de casa amb "l'ampolleta", fins i tot ara hi ha reciclables de
vidre, forrades i amb taps sofisticats i si arribes a una reunió, a una
conferència, a una biblioteca, i no fas visible la teua ampolleta, resulta que
no estàs a la moda, fins i tot cal beure sense tenir set, només per mantenir-se
hidratat...
És veritat que amb la calor
perdem aigua per evaporació, que la calor fa suar i l'aigua que perdem cal
reposar-la; és veritat que suar és un mecanisme que refrigera el cos, però quan
la suor enganxosa s'apodera de nosaltres, quan la calor s'alia amb la calma i
la humitat, la pell no se'ns eixuga, i amb molta humitat, la suor no s'evapora,
aleshores vivim entresuats i no parem de queixar-nos.
Però amics la suor és també
símbol de l'esforç i té una gran presencia en el nostre esdevenir humà, fins i
tot el Déu de la Bíblia castiga els humans a" guanyar-se el pa amb la
suor", però clar en una societat avançada el perill del suar és l'olor, de
manera que cal amagar-la, i vet per on d'una Espanya de la suor hem passat
gràcies als mitjans de comunicació, principalment de la televisió a una Espanya
de les fragàncies.
No fa massa dies llegia una
notícia que va deixar-me una mica bocabadat; Espanya és el quart exportador
mundial de perfums i fragàncies, resultant ser una potència industrial en el
món de la perfumeria després de França, Alemanya i els Estats Units. Ara
resultarà que suar i la passió pels perfums van en relació directa.
Els més majors del nostre
estimat raval, tota la vida en arribar l'estiu han begut i suat més que tot
l'any junt, però també han emprat un element per a combatre la set i la suor
que ha estat molt efectiu... quan el sol "apreta" cal buscar l'ombra,
i no hi ha millor ombra que la que ens proporciona un arbre i no hi ha millor
arbre per donar-nos ombra que una Figuera que té fama de donar una ombra
refrescant i freda.
I que em dieu de la
combinació beure a l'ombra. Res millor que "beure en veure suar la
canterella", una peça ecoeficient que funciona gràcies a l'extraordinària
porositat de l'argila. Siga com siga, cal beure molt, suar si no hi ha més
remei, buscar la fresca i sobretot, passar l'estiu amb bona companyia, que
abans d'imaginar-nos-ho vindrà altrament el fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada