Un seient amb suport per a
l'esquena és una cadira, si es fixe i amb braços és una butaca, silló s'empra
si el suport per a l'esquena és mòbil, si és entapissat i per a vàries
persones, aleshores és un sofà, i si el seient és de cerimònia, l'anomenem
setial.
És veritat que una cadira
té més importància del que pot semblar en el moment de treballar i aquesta
afirmació guanya pes per cada minut que t'obliga a estar assegut. Per això un
dels factors que cal tenir en compte a l'hora "de tenir un seient
propi" i que ha de sobreeixir sobre la resta és la comoditat, més encara
si el seient està en un lloc o es passen llargs períodes de temps, per no
convertir-lo en un calvari.
En l'actualitat una
cadira, butaca o silló, deu tenir un mínim d'exigències pel que fa a materials,
estructura o teixits, considerant-se "moderna" si empra l'acer, la
pell sintètica o el poliuretà, que són els materials que estan més de moda.
Tanmateix quan parlem de
seients, siguen antics o nous, ubicats en edificis històrics, religiosos o
espais nobles, la fusta i la tapisseria tradicional són els elements estructurals
emprats. Exemples concrets en són, sense anar més lluny, els sillons del Saló
de Plens de l'Ajuntament o de la Diputació de Castelló.
En el cas de l'Ajuntament
els senyors i senyores regidors ocupen uns bancs correguts i, les butaques es
reserven per la presidència i el públic. En el cas de la Diputació, els senyors
i senyores diputats, ocupen a la sala uns sillons disposats a l'efecte,
distribuïts en forma de "U", ocupant la part central la presidència i
situant-se a un i l'altre costat, encarats, els membres del govern i de
l'oposició.
Després de les eleccions
del passat mes de maig, i com a conseqüència de les mateixes, és sabut que la
Diputació va canviar de mans, de manera que l'aliança del PSOE i Compromís, amb
14 diputats (12+2), va enviar a l'oposició al PP i Ciutadans (11+2)
Els partits van pactar en
el començament del mandat que PSPV i Compromís, les formacions del govern
provincial, ocuparien la bancada de l'esquerra, de 14 escons. Mentrestant, PP i
Cs s'ubicarien a la bancada de la dreta, on hi ha dotze llocs però en són
tretze els diputats, per la qual cosa era necessari adquirir una nova butaca
amb les mateixes característiques que la resta pe que respecta a la matèria i a
l'entapissat.
I com són els seients dels diputats? Doncs senyorials,
pomposos, amb faristol i butaca de fusta de faig, tenyida i polida, amb seient
entapissat i respatller amb vellut. Calia fer una licitació
pública i adjudicar la compra.
Ara s'ha sabut que
l'empresa d'Almassora "El taller de Marc-Restauracions" per un import
de 3.430 euros, crearà el nou escó en el termini d'un més, perquè algun dels
diputats de l'oposició, es rumoreja que puga ser el portaveu del PP, el senyor
Sales, puga descansar la part de baix i de darrere del cos quan estiga assegut.
No crec, siga massa còmode
el butacó, si segueix l'estètica i construcció de la resta, per la qual cosa, i
malgrat estar d'acord en el fet que no s'ha de trencar l'estètica de la sala,
gastar-se més de 3000 euros en una cadira, fins i tot una mica incòmoda, em
sembla del tot desproporcionat. Aquesta ostentació de classisme i
conservadorisme el 2019 sembla estar totalment fora de lloc i més encara si val
tots aquests diners...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada