De quan l'educació encara era per sexes i altres records...

Celebrat anualment el 5 d'octubre des de 1994, fa 27 anys, el Dia Mundial del Professorat commemora l'aniversari de la subscripció de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent. Una recomanació que estableix criteris de referència pel que fa als drets i responsabilitats del personal docent, les normes per a la seua formació inicial i perfeccionament, la contractació, l'ocupació, i les condicions d'ensenyament i aprenentatge.

Un dia no només per rendir homenatge a tots els educadors, si més no també per demanar als països que invertisquen en ells i donen prioritat als esforços mundials de recuperació de l'educació perquè tots els alumnes tinguen accés a un docent qualificat.

Va ser fruit de la casualitat que, hui, dia del professorat, de fa ja 5 anys, ens deixara per sempre una companya docent, Maria Luisa Sanchís Ruiz, Marisa, una excel·lent orientadora i professora de psicopedagogia de l'UJI, a qui recordarem per sempre.

I com les casualitats diuen mai no venen soles, també tal dia com ahir, el dimarts 4 d'octubre de 1960, fa 61 anys, el navarrés, jurista i aleshores ministre d'Educació Nacional, el senyor Jesús Rubio García-Mina, va visitar les nostres terres per inaugurar a més a més dels col·legis de la Vilavella, del Pius XII de Vila-real, i dels Cervantes i Serrano Suñer de Castelló, les "noves escoles de Magisteri i l'annexa", un edifici ubicat al final del carrer Herrero, superb segons paraules del cronista del "Mediterraneo" que, amb tot luxe de detalls, va cobrir la notícia.

Crida l'atenció el cost total dels diferents centres, 20 milions de pessetes, dels quals més de la meitat, 13 va costar "la Normal", així com la distribució "en seccions", masculines i femenines. Eren aquells temps en què l'educació era "per sexes" i així, en la inauguració de la "Normal", va ser el director de la secció masculina, el professor Isidoro Andrés qui, una vegada beneïdes les noves instal·lacions pel bisbe Pont i Gol i traslladades totes les autoritats civils i acadèmiques al saló d'actes del nou edifici, que dit siga de passada servia de separació entre les ales masculina i femenina, aquesta última sota la direcció de la professora Amparo Gloria Camphuis, va ser l'encarregat d'agrair en nom del professorat, mestres i alumnes la "nova escola" dedicada a l'educació dels educadors.

Cal dir que tot i que la inauguració oficial va ser el 4 d'octubre, l'obra va ser acabada 7 mesos abans, al març i que ja les primeres classes foren donades al començament del mes de maig, final del curs 59-60

Encara haurien de passar 10 anys perquè jo ocupara un seient en alguna de les aules de l'escola. Amb l'arribada del Pla de 1970 comença la coeducació. Entre els canvis l'obertura de les portes de separació per sexes a la Normal i les classes mixtes; la mateixa educació pels futurs i les futures mestres. Part d'aquell claustre inicial de professors es mantenia al seu lloc de treball i havia de canviar de mentalitat...

Trenta anys després d'aquella inauguració, l'any 91 es va produir la incorporació de l'edifici a la acabada de crear Universitat Jaume I i va canviar de nom perdent el seu tradicional de "la Normal" per adoptar el nou de "Campus Herrero". L'any 1992 va remodelar-se tot l'edifici i l'any 1996 va ser transformat en Institut de Secundària.

I l'annexa? Des de la seua creació el 1960 va compartir espais, en concret la planta baixa de l'edifici, primer amb "la Normal" i després amb "l'IES Porcar", traslladant-se, a l'inici del curs 2007/08, a un centre construït sobre una parcel·la de 16.000 metres quadrats, aïllada i independent, entre els carrers Riu Volga, Riu Jabalón, Av. Casalduch i Riu Esca.

Altres temps i altres maneres d'educar, altres maneres de transmetre el coneixement a les noves generacions. Tot ha canviat i per a millor. Recordem hui dia mundial del professorat, que el rol principal del mestre no és el de la persona que té molts sabers —que n'ha de tenir, sens dubte— sinó el d'aquella persona que és capaç de conéixer i reconéixer l'alumne i acompanyar-lo; no oblidem que la paraula "acompanyar" ve "cum-panis", que significa "menjar del mateix pa". Per tant, el docent actual és la persona que menja del mateix pa amb els seus alumnes i, per tant, d'alguna manera, està al seu costat...