Cartell...

Crec recordar que va ser el passat 20 el dia en què va fer-se públic el veredicte del jurat per la tria, d'entre els 13 presentats a concurs, del cartell que ha d'anunciar de les festes de la Magdalena per l'any vinent. Un cartell amb el lema "Nou somnis" obra de la jove estudiant de disseny i dama de la ciutat, Carla Parra Bellido.

Un cartell diferent i que des del moment de la seua presentació no va deixar indiferent no ningú, rebent una allau de crítiques a la vegada que un bon nombre de felicitacions. Jo, com qualsevol de vosaltres, en veure'l vaig interpretar-lo a la meua manera i vaig treure una opinió personal que, fins ara, en què he pogut veure amb detall la resta d'obres presentades, m'he esperat per comentar.

I si he de ser sincer d'entrada us dic que, d'entre els pocs que arribaven a complir totes les condicions per ser triats, no és aquest el que més m'agrada. El veig més propi d'una portada de llibret que de cartell, amb figures amb una certa semblança als tradicionals ninots de falla, amb uns personatges representats, que deixant a banda si són o no encertats per aparèixer al cartell, presenten un caràcter massa infantil, a la vegada que tants caps i boques arriben a provocar fins i tot ensurt.

Estic d'acord en què és un cartell modern i fresc que incorpora figures que mai havien aparegut en un cartell anunciador de festes, el rei Jaume I, el pregoner..., però a parer meu, sense ficar èmfasis en el simbolisme que les festes representen, massa coses sense sentit amuntegades; no, no el veig elegant  i senyorial.

Ara, vista la resta de treballs possibles candidats a ser elegits, jo, no l'haguera triat. No entenc de qualitat artística, però per mi hi ha dues propostes que, complint les bases, resultaven més artístiques, que el seu contingut visual, textual i tipogràfic en semblen més impactants.

L'un d'estètica avantguardista se centra en la dona castellonera, reinterpretant el seu paper tradicional, com l'espera d'un somni en el qual la Magdalena és la protagonista. Jo,  en veure'l imagine que, l'autor/a del cartell ha volgut anunciar les ganes, la il·lusió i el retrobament amb la festa. Serà això o no, però és el que s'ha despertat en el meu interior en contemplar-lo.

L'altre més minimalista es redueix i simplifica en allò més essencial deslliurant -se d'altres d'elements. Un cartell en què sense aparèixer cap figura concreta, ho diu tot dels símbols principals i identitaris de les nostres festes: la gaiata com a monument i la llum. Concret, precís, senzill i geomètric, també m'agrada. El veig impactant i cridaner, característiques de qualsevol cartell anunciador.

La veritat és que em sembla inversemblant que els artistes no "repassen" les bases i els seus treballs, i què per negligència no puguen ser valorats, conseqüència directa pel jurat que no té massa on triar, però aquesta, la de la participació en el concurs, és una altra qüestió que caldrà siga analitzada pel Patronat de Festes com a òrgan convocant.

Tot pensant que jo haguera triat qualsevol de les altres dues opcions abans esmentades, admet que el cartell guanyador ja ha aconseguit un dels objectius de tot cartell, cridar l'atenció, malgrat haja estat amb posicions confrontades,  a la vegada que desitge a l'autora una llarga i profitosa vida professional, personal i festera.