La polla i el penis...

Deu són les accepcions que la RAE admet de la paraula polla. D'elles hi ha sis que són emprades quasi exclusivament en el castellà que es parla en Sud-amèrica, com a sinònims d'aposta, carrera de cavalls, loteria, apunt per copiar als exàmens, esput o fins i tot per nomenar una beguda mexicana.

Les altres quatre s'indica són usades en territori espanyol, encara que una o fa en diminutiu, "pollita", per indicar una dona jove, i una altra està en desús, en fer referència en alguns jocs de cartes a la quantitat que posa el que perd per disputar-la a la mà següent.

Només dues són fetes servir i conegudes, la que fa referència a la gallina que encara no pon ous i aquella que anomena així i de manera malsonant al penis, òrgan masculí de l'home i d'alguns animals que serveix per orinar i copular.

Resulta també curiós que en el diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia "polla" siga acceptat com a sinònim d'escorpa, o siga usat sovint en la locució "ser fill de la polla rossa i del gall favat", per indicar la preferència d'un fill sobre un altre, però mai com a sinònim de penis, en no considerar-se aquesta darrera forma normativa.

I si hui parle de penis i polla és perquè la casualitat ha volgut que em trobara amb dues notícies que fan d'aquestes dues paraules "el ganxo". L'una directament relacionada amb el nostre Castelló, l'obertura d'un cèntric local amb nom molt suggerent "la pollería", local no destinat a la venda de carn de gall, pollastres o gallina, sinó de gofres, una espècie de galeta amb massa cruixent semblant a una neula, que es cuina entre dues planxes calentes, però gofres amb una particularitat específica, en forma de sexe masculí, que es presenten sota el nom genèric de "pollofres" i que es poden decorar d'infinitat de formes.

El personal que atén el negoci s'anomenen a ells mateixos mestres pollers, identificant-se amb unes samarretes de "poller expert" podent-nos servir aquests gofres amb forma de penis, a partir de 3,90 euros, encara que el preu pot encarir-se depenent de la decoració escollida. Amb sentit de l'humor i sense cap mena de vergonya aprofitant "el tabú" també a Castelló haurem d'anar acostumant-nos a escoltar lemes com: "els nostres gofres són la p****, vine a tastar-los", ja siguen de Nutella, Kinder, Petit Suisse, vainilla, de color blau o xocolata negra, de maduixa o blanc, aquest últim el més demandat per simular el que tots i totes ja us podeu imaginar.

L'altra notícia coincident en el temps és l'anunci de l'arribada a la televisió pública el divendres 5, de la sèrie infantil danesa d'animació, dirigida a xiquets i xiquetes a partir de 4 anys, que portant el títol de "Juan Pilila" utilitza les aventures d'un home amb un membre, amb una polla, amb un penis llarguíssim i descontrolat, per transmetre, segons diuen els seus creadors, missatges pedagògics.

Una sèrie de 20 episodis de 5 minuts cadascun en què un senyor amb un bigot negre i vestit de ratlles blanques i vermelles fa ús del seu inusual atribut per ajudar el proïsme, causant-li alguns problemes que ha de resoldre a la seua vida quotidiana.

Una sèrie que ja abans d'emetre's hi ha despertat enrenou i que els guionistes defensen argumentant que mostra un home impulsiu, que comet errors, tal com ho fan els menuts, però que al final, assumeix la responsabilitat de les seues accions, i la cadena televisiva defensa dient que a més de parlar sobre la fidelitat a un mateix, inclosos els defectes, aborda la curiositat dels nens sobre el cos humà, des de les coses més vergonyoses fins a les més divertides.

Vet per on, un establiment amb gofres i uns dibuixos animats han vingut per trastocar coses que fins fa poc semblaven immutables. Aconseguiran el seu propòsit? És evident que la proximitat porta a l'empatia, veurem en què i com acaba tot açò...