Digueu-me si voleu repetitiu, però és que una de les primeres notícies que he escoltat aquest matí als mitjans de comunicació feia referència a una celebració especial, que des de l'any 2009 pren hui tot el protagonisme: "El dia mundial del coco". Un dia dedicat a promoure les activitats dels productors de coco alhora que conscienciar sobre la fruita per a aquells que no pertanyen a la comunitat d'Àsia i el Pacífic.
He hagut de prestar prou atenció perquè no donava crèdit a allò que escoltava. De seguida m'ha vingut a la ment aquella dita castellana: "eramos pocos y parió la abuela" i la que encapçala aquest escrit: "El que faltava", un dia mundial per conscienciar sobretot als europeus dels molts beneficis que el coco ofereix, a la vegada que aconseguir que, aquest producte important de la regió Àsia-Pacífic entre a l'avantguarda de la conversa de la gent de tot el món!
És veritat que els cocos són un aliment en què els humans han trobat subsistència durant almenys 2.000 anys. Tot i això, no van arribar a Europa fins al voltant del segle XVI, tal vegada a través de la ruta de la Seda, per això, fins no fa massa anys, al nostre poble, "el coco" era només el nom que rebia una criatura fictícia caracteritzat com a "assustador" de nens, amb la seua presència d'amenaça als menuts que no volien dormir.
Com a fruita tropical va tardar molt a introduir-se a Castelló, fins i tot diria que és minoritari el seu consum entre els nostres veïns, malgrat que la importació espanyola d'aquells supera els dos milions de tones anuals i que cada dia és més habituals veure'ls a les prestatgeries de les fruiteries i grans superfícies alimentàries, a la vegada que també s'està fent habitual veure "l'aigua de coco" una beguda amb molta acceptació i que el mercat consumeix en quantitats majors cada any.
I és que no fa massa anys, no era faci'l trobar cocos a Castelló. La seua demanda era quasi nul·la i només es convertia en protagonista quan arribava "la fira" al costat de les pomes de caramel i les ametles garapinyades, cocos que no es venien sencers, sinó a talladetes que, de tant en tant, eren banyades perquè no s'assecaren.
Ara, els productors primer i els importadors després, en accions com aquesta del dia internacional del coco, s'afanyen a demostrar-nos que és aquella una fruita bactericida, antioxidant, anti parasitària, que protegeix el nostre fetge, estimula el nostre sistema immunitari i protegeix el cor, tot amb una doble finalitat, d'una banda, ajudar a donar suport i promoure els països tropicals productors, i d'altra, augmentar el nostre consum i treure'l de la marginació en què sembla encara es troba.
Vista la situació caldrà anar pensant en un dia internacional de la taronja, i més encara, anar acostumant-nos als sorbets de taronja i coco, galetes de taronja, coco i xocolata o flam de coco i gelatina de taronja, compartint protagonisme la nostra fruita principal amb el coco, i més encara després de llegir que l'any passat dos habitants de les illes Salomó, perduts al pacífic, van sobreviure 29 dies gràcies a cocos i taronges.
Senyors responsables del nacional Ministeri d'agricultura i de l'autonòmica conselleria del mateix nom, cal ficar-se les piles, i cal fer-ho ja. La nostra taronja no és menys que el coco. Si els EEUU ja celebren el dia internacional del suc, per quan el dia internacional de la taronja? El temps passa i mai torna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada