Embolic.

A Castelló aquests dies estem de festa. Quina novetat!!! Som un poble treballador però també fester, que s'esforça en el dia a dia i que també sap divertir-se. No estem celebrant les festes patronals, aquelles les gaudim a la primavera, honorant la Mare de Déu del Lledó, tampoc són les penitencials de la Quaresma, aquelles dedicades a Santa Maria Magdalena, al voltant del tradicional romiatge a l'ermita del Castell Vell.

No són les típiques i tradicionals festes d'estiu, les de sant Jaume, Sant Cristòfol o l'Assumpció, festes totes elles de caràcter molt més familiar que local, festes veïnals, de carrer, barri, alqueria, maset o pinar.

Algú ha dit que aquestes, les d'aquests primers dies de setembre, les que giren al voltant de la celebració principal tot just avui 8 de setembre, són festes fundacionals, afirmació que des d'altres àmbits ha estat més que rebatuda.

Són o no són les festes que ara celebrem fundacionals? Aquest és el gran dubte... Arguments hi ha d'un i, d'altre costat. Veiem

Fundacional és una paraula derivada del verb fundar que en la seua primera accepció pren com a significat "establir o crear una ciutat", i justament per aquesta doble visió, establir i crear, sorgeix la polèmica.

Si ens quedem amb "crear", fer de no res, és més que cert que Castelló no es crea el 8 de setembre, Castelló com a poblat ja existia als voltants del Castell Vell quan el rei Jaume I el pren als moros, per tant, no podem parlar mai de festes fundacionals.

Però, també és veritat que si acceptem com a fundar "establir", fixar la residència en un lloc, va ser tot just un 8 de setembre quan el rei Jaume, va concedir el privilegi de fixar la població en un lloc diferent del que venia ocupant fins aquell moment, possibilitant l'abandonament de la muntanya i baixant a la Plana, per ocupar les terres més fèrtils fins aquell moment conreades pels moros, fet conegut com a concessió del privilegi del trasllat. Si considerem que és a partir d'aquell moment, 8 de setembre de 1251, quan comença a edificar-se el nou nucli emmurallat al voltant d'una de les antigues alqueries àrabs, el moment del naixement de la ciutat, aleshores es possible parlar de festes fundacionals.

Més encara, si considerem que, per parlar de fundació d'un poble, cal parlar de carta pobla, mai podrem dir que les festes que ara celebrem siguen fundacionals, perquè Castelló no disposa de Carta Pobla, de privilegi en què el sobirà atorgava a un grup poblacional, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interés econòmic o estratègic durant la mateixa conquesta.

I també és ben cert que en aquest aspecte del repoblament és difícil trobar alguna diferència entre una carta pobla i un privilegi de trasllat, tots dos avantatges excepcionals concedits al poble, i que, en definitiva, el que fa és possibilitar el nou assentament.

Per tant, a parer meu, i puc estar errat, no seran correctes afirmacions com que "Castelló celebra les festes de l'aniversari de la Carta Pobla", ni tampoc que "Castelló celebra les festes de la seua fundació", cal millor parlar de les "festes del 771 aniversari del privilegi del Trasllat". Festes, en conseqüència, d'aniversari d'un fet digne de ser recordat, de l'esdeveniment memorable de la creació de la nova Vila.

Crec que sense Carta Pobla no hi ha fundació. De ser així el privilegi del trasllat hauria de ser molt més complet i com altres cartes de poblament, molt més extens. Que tal si per tancar la polèmica anomenarem a aquestes les festes com les commemoratives de l'assentament de la ciutat al nou nucli urbà? Tal vegada s'acabaria l'embolic, o no...