Quasi paral·lelament a la seua entrada en servei va ubicar-se en superfície i al nord de la mateixa estació de tren, l'estació d'autobusos, unificant-se els llocs d'eixida i arribada de les línies de viatgers a Barcelona, Madrid, Alacant o les capitals andaluses, a més a més de les parades intermèdies de les línies internacionals.
Prompte van veure's del tot insuficients els espais que les noves infraestructures van destinar a aparcaments dels vehicles particulars dels usuaris dels serveis. La zona no estava massa urbanitzada i els viatgers del tren o de l'autobús, es veien en la necessitat d'aparcar els seus vehicles "on podien". Solars mig o abandonats del tot, s'improvisaren com a pàrquings, i la zona cada vegada que plovia i any que passava es degradava més i més...
A principis del 2015, quan la situació era ja en alguns moments i èpoques desesperant, l'aleshores alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, va liderar una trobada de treball amb representants d'ADIF on va acordar-se l'adequació de l'entorn de l'estació de RENFE i la construcció d'un aparcament en superfície que donara una solució adequada a l'estacionament amb una capacitat per a més de 400 vehicles; però d'allò no va fer-se res, ni aparcaments ni tan sols l'adequació de l'entorn.
I van passar els mesos, i van haver-hi noves eleccions, i va haver-hi canvi de govern municipal... I va arribar el mes de juny del 2017, i el nou equip municipal semblava que ara era partidari de la construcció d'aparcaments públics en altura, ja que aquest tipus de construcció resultava molt més barata que la subterrània. I segons l'aleshores regidor municipal d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, el primer d'aquests pàrquings en altura s'anava a construir ja, on? Clar, per descomptat, al costat de l'estació de Renfe per donar servei als usuaris tant de la terminal ferroviària com de l'estació intermodal annexa La mateixa cançó ara amb una altra música. Un pàrquing per a més de 250 vehicles; però el temps va passar i, d'allò, tampoc res de res...
I una pandèmia va arribar, i cada dia més problemes per aparcar a la zona, i així arribem a 2022 i es fa públic un nou compromís de l'alcaldessa: "incorporar de mica en mica els terrenys necessaris per a satisfer les demandes ciutadanes en aquella zona de la ciutat". El mes d'abril es fa pública l'adquisició per part de l'ajuntament de tres parcel·les, uns 10.000 metres quadrats, per un import total de 611.013,60 euros al voltant de l'estació de Renfe, amb l'objectiu de destinar-les a la construcció d'un aparcament, ara ni en altura ni soterrani, en superfície, i una zona verda, per dotar aquella zona d'un necessari estacionament públic al costat de l'estació ferroviària i d'autobusos. Un gran pàrquing dissuasiu, públic i gratuït, demanant-se la col·laboració econòmica per finançar almenys part de l'operació, a la diputació, amb l'aportació de 480.000 euros del Pla d'Obres i Serveis dels anys 2022 i 2023.
I arriba l'estiu, juliol, agost... i hui mateix es fa públic que aquesta setmana han començat els treballs previs de neteja i desbrossament dels solars, per tal d'adequar-los de cara a la futura actuació. Que ha dit la diputació? Estan ja assignats els diners necessaris?
L'objectiu no fa falta que ens el recorden, els ciutadans el tenim més que clar, dotar aquesta zona d'un estacionament públic necessari al costat de l'estació ferroviària i d'autobusos que done servei a aquestes infraestructures, el que cal és que hi haja, a més de voluntat i bones paraules, diners,i siga realitat prompte.
Serà ara l'impuls definitiu? Què voleu que us diga? Tinc els meus dubtes, perquè, la cosa, com veieu ve de lluny...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada