Era d'esperar...

Ahir al matí, com ve sent habitual en arribar al final de cada mes, va celebrar-se la sessió ordinària del Plenari de l'ajuntament de Castelló. Al llarg de més de dues hores van anar informant-se en algun cas, debatent-se en altres i explicant les postures preses en alguns temes, una quinzena de punts que conformaven l'ordre del dia.

Una sessió plenària pública, oberta i que a més a més de poder ser seguida en directe al saló de plens i, a través de "streaming" al mateix moment, el seu contingut està a l'abast de tothom al web municipal, facilitant-se així el seu seguiment en qualsevol moment i lloc.

M'agrada seguir la política municipal del meu poble i, encara que no solc assistir a les sessions, si puc les seguisc en directe. No ha estat així en aquesta ocasió, i hui al matí, que disposava de temps, "m'he engolit" tota la sessió.

Independentment d'aquells punts de legalitat administrativa que res o molt poc aporten a la sessió, cas de les aprovacions de les actes anteriors, els diferents informes de tresoreria o els canvis de vocalies en algun Consell rector, han aparegut en el transcurs de la sessió alguns punts en l'ordre del dia que, inicialment podien resultar interessants, tot i que abans de conèixer les postures dels diferents partits polítics que conformen el nostre ajuntament, malauradament, ja intuïa i esperava el resultat final per cada punt, perquè les postures, a hores d'ara, i després de més de tres anys de legislatura, són per tots conegudes.

Així s'han aprovat per unanimitat i en el tercer punt de l'ordre del dia, les propostes de festes locals per l'any 2023, el 13 de març, dilluns de Magdalena, i el 29 de juny Sant Pere. Clar, era d'esperar...

Com també era d'esperar que a l'hora de tractar dins el despatx extraordinari el punt que feia referència a instar a la Conselleria de Cultura que les Gaiates foren considerades com a bé immaterial d'interés cultura, també hi haguera unanimitat, més encara quan s'havien aprovat anteriorment unes declaracions institucionals per demanar al Govern Central un recolzament per al sector ceràmic a través de 16 punts, i a l'administració pública a crear el pla de prevenció del suïcidi.

Com també era d'esperar l'oposició dels diferents regidors representants dels partits que no conformen el govern en l'aprovació de l'ordenança municipal de mobilitat sostenible.

I no només des de l'oposició, també des de l'equip de govern era d'esperar que les dues propostes del PP presentades en despatx extraordinari, la de compensar als comerciants de l'avinguda de Lledó per la pèrdua econòmica que els hi pot haver ocasionat les obres, o aquella que feia referència a les possibles ajudes per xec escolar i menjador dels escolars de la ciutat, foren també rebutjades després de debatudes.

Tal vegada la sorpresa, si volem trobar-ne alguna al ple, haja estat la retirada després de debatuda de les proposta de l'equip de govern, punt cinqué de l'ordre del dia, de la revisió i aprovació de noves tarifes pels serveis del cementeri. Escoltats els arguments d'uns i altres, l'alcaldessa ha demanat la retirada del punt i ser abordat el tema en el Consell d'administració conjunt entre l'empresa i l'ajuntament, aprofitant l'ocasió per a demanar la presència en aquella reunió de tots els representants municipals en el Consell.

Tampoc, i com era d'esperar, el Partit Popular ha deixat passar el torn de Precs i Preguntes, triant perfent-se notar en aquesta ocasió, amb l'atac indirecte a través de la pregunta, sobre "l'afer de la Creu del Ribalta".

Després de més de dues hores de ple, i des de la butaca de casa, la conclusió, era d'esperar, és la mateixa que el mes passat i que l'altre... per a l'equip de govern tot s'està fent bé, per l'oposició, l'equip de govern segueix sense encertar-ne cap ni una.

Només en aquelles coses que "cauen pel seu propi pes", sol haver-hi unanimitat, dates de les festes locals, gaiata com a bé immaterial i, en aquest mes, el punt dotzé de l'ordre del dia, la bonificació en un 95% de l'impost d'obres del col·legi Sanchis Yago.

La durada i complexitat de les sessions quasi sempre acaben amb allò que era d'esperar, i en lloc d'utilitzar rodes de premsa o comunicats, els partits entenen que són els plens els que han de servir per a fer pública la seua postura sobre assumptes d'actualitat, malgrat que el veïnat tenim clar els diferents posicionaments polítics, tant dels que manen com dels que voldrien manar...