Costums de la darrera setmana d'agost.

Així, com qui no vol, hem entrat a la darrera setmana de l'agost. Un mes aquest que mai m'ha convidat a escriure coses serioses. D'una banda, Castelló no presenta massa notícies i, per tant, resulta més difícil expressar l'opinió, d'altra, un mes en què malgrat el tòpic que el poble es queda buit, inactiu, he pogut tornar un altre any a comprovar, que continua havent-hi gent, com correspon a una ciutat que supera els cent cinquanta mil habitants i que no tots, però una majoria de restaurants i botigues han continuat oberts. La ciutat no s'ha paralitzat, tot i que, evidentment, el ritme diari ha estat més al ralentí.

Ara que setembre està a punt d'arribar, ens diuen sobretot als mitjans de comunicació que ens hem de preparar com Déu mana. Que el nové mes, aquell que toca a la porta, és un dels mesos més importants de l'any. És un mes d'inici de projectes, és un mes d'il·lusions; és possible, però també de segur que per a molta gent ho és de final d'una etapa.

Seria interessant saber quants negocis nous es preparen aquests dies per a obrir les portes al centre de la ciutat, quantes parelles deixen la seua relació després de conviure-hi contínuament durant les vacances, quantes inscripcions als gimnasos carregades de més fe que de compromís real estan a punt de fer-se realitat, quantes col·leccions es començaran i tindran poca continuïtat, quanta gent es plantejarà deixar de fumar i de fet, tal vegada ho faran, per tornar-hi irremeiablement a l'octubre.

També és aquesta darrera setmana d'agost, la dels acomiadaments de veïnat d'apartaments, masets o alqueries, un bon moment, crec que no s'ha fet mai, perquè els diferents mitjans locals, escrits, parlats o amb imatges, investiguen i publiquen quants quilòmetres hauran recorregut arreu del món aquest estiu els castellonencs i castellonenques o, per exemple, quants joves hauran aprofitat aquests mesos estiuencs per a anar a estudiar idiomes a altres països. Un bon moment aquesta darrera setmana i la vinent perquè es compartisquen totes aquestes experiències viscudes amb la família, els amics o els companys. Sens dubte, la setmana vinent, serà diferent, serà la dels retrobaments...

Ja ha començat la lliga de futbol, esdeveniment que solia marcar, juntament amb la tornada a l'escola dels xiquets, el reinici de l'activitat "normal" i la fi de l'estiu social. S'acaba agost, però no patiu, ací, a l'hemisferi nord encara és estiu; per cert, us n'heu adonat? Agost coincideix a ser el darrer mes de l'any que no acaba en "bre". Sí, després del mes huité, tots els de l'any, acaben en "bre": setembre-octubre-novembre-desembre.

A casa la darrera setmana de l'agost, per tradició, és la de "les olives", un costum heretat, preparar uns pots d'olives trencades, adobades amb herbes aromàtiques, saborija i timonet principalment i que abastiran la taula en molts àpats, bona part de l'any. Un costum al qual esporàdicament, com ha estat el cas d'aquest 2024, s'uneix el de "la tomata", tradició habitual a les cases del raval de fa un bon grapat d'anys, vinguda a menys, de preparar aquesta conserva i que permet omplir el rebost per una llarga temporada.

Uns costums com molts altres que per allò de les presses, la modernor i la comoditat, estan en vies d'extinció i que uns pocs, amb un toc de nostàlgia i melangia, ens entestem a mantenir vius.

Setembre toca a la porta, el cel hui ho anuncia a Castelló amb unes tonalitats grises i una llum del dia que s'esvaeix més ràpidament. Aprestem-nos a encetar una nova etapa amb la presa de consciència de com som i de què som capaços de fer; viure, conviure i mantenir vells costums, sempre ha estat, és i serà una meravella!!!

L'aigua de Benassal que no és de Benassal...

Una de les múltiples conseqüències de la falta de pluja al nostre territori és la disminució, en molts casos dràstica, de les fonts, dels deus. Totes les fonts conegudes, des de fa ja uns quants mesos estan minvant el seu raig i, fins i tot en més d'un cas, malauradament han deixat de rajar.

A la nostra província, són set els brolladors que, per les seues característiques i propietats, des de fa anys, disposen de plantes embotelladores: Bejís, Artana, Almedíxer, Catí, Cortes, Xóvar i Benassal.

De tots ells, el brollador de la Font d'en Segures de Benassal per la seua composició, per les seues propietats digestives, pel seu contingut bicarbonat, pels seus efectes diürètics que poden contribuir a optimitzar la pèrdua de pes en dietes d'aprimament, per la seua capacitat per minimitzar la formació dels càlculs renals i els beneficis sobre la pell, els cabells i els ossos pel seu contingut en Sílice, en definitiva per les seues característiques mineromedicinals, des de fa quasi un segle, mereix l'etiqueta d'excel·lent.

Un brollador que, també, davant l'impacte de la sequera al territori, ha vist reduït el cabal, veient-se l'ajuntament, propietari de l'aigua, obligat a prendre mesures amb opcions que asseguren la viabilitat de l'embotelladora: Així, i des de fa uns mesos, l'aigua que trobem a les botigues, tendes i supermercats, tot i mantenir "la marca" Benassal i Font d'en Segures, en realitat no és de la Font d'en Segures, ni de Benassal, ni de cap altre brollador de la província i País Valencià, és una aigua, també mineromedicinal, però procedent del brollador de la Fuensanta, a la localitat asturiana de Nava, que si bé, com la de Benassal, és també una aigua que per les seues provades propietats terapèutiques i la seua composició única i equilibrada, fa molts anys va ser també declarada d'utilitat pública, no és de Benassal.

I això ocorre perquè l'empresa de Benassal, amb el vistiplau de l'ajuntament, ha signat un conveni de col·laboració, mitjançant el qual, Fuensanta es compromet a cobrir a través dels seus recursos hídrics la part del subministrament que en aquests moments la font de Benassal no té capacitat d'assoliment, fins que la situació climatològica a la comarca revertisca, ploga abundosament, i el brollador recupere un cabal més que suficient.

És veritat que les seues característiques poden arribar a ser semblants. Són similars les seues composicions químiques com diuen? Jo no ho entenc massa, però ací us deixe la darrera anàlisi que he trobat d'una i de l'altra i vosaltres mateix podeu treure les conclusions...

Mil·ligrams per litre:

Aigua de la Font d'en Segures: Bicarbonat (HCO3) 272, Sulfat (SO4) 22.6, Clor (Cl) 5.7, Calci (Ca) 93.1, Magnesi (Mg) 3.85, Sodi (Na) 3.6, Sílice (SiO2) 6.3

Aigua de la Fuensanta: Bicarbonat (HCO3) 222,2 Sulfat (SO4) 55.5, Clor (Cl) 9.3, Calci (Ca) 71.3, Magnesi (Mg) 10.9, Sodi (Na) 15.9, Sílice (SiO2) 33.3

Pense, i puc estar errat, que lligar les dues companyies, encara que siga només temporalment i per motius més que obligats, pot ser beneficiós pels negocis, però no pels clients que, estem acostumats a "comprar" l'aigua de Benassal no com a caprici, si més no quasi com a "medicina" i que aquesta unió, més que pensar en el benefici per la salut dels fidels clients, busca i pretén conservar el 100% de la quota de mercat.

Així que ja ho sabeu, l'empresa de Benassal directament i l'ajuntament d'aquell poble de manera indirecta, no enganya no ningú, ho diuen ben clar, mantenen la marca, però l'aigua de la Font d'en Segures, no és, de moment i esperem que per poc de temps, d'aquell brollador.

Merda!!!

Perdonareu aquells que açò llegiu que encapçale aquest post de hui, amb aquest adjectiu dissonant, cacofònic, discordant i malsonant, però és el que dia sí, dia també, pense quan enfilant el camí de Taixida per acostar-me a l'alqueria, em trobe amb la desagradable visió d'un femer, d'un abocador il·legal, que al costat d'una vella casa de camp ara del tot enrunada, tot i estar des de fa un temps clausurat, amb un clar rètol que així ho anuncia, no para de créixer.

És veritat que el servei de neteja municipal, per iniciativa pròpia o, possiblement per la insistència del poc veïnat de la zona, de tant en tant, fa una recollida, procedint a la seua neteja, però el resultat, vist el que està passant, és que només serveix per a facilitar la continuïtat dels abocaments: “ja està net, ja es pot tornar a omplir”…

Fa uns dies a poca distància d'allí, a la cruïlla entre el camí de la Donació i l'entrador de l'ullal de la comare, on també les deixalles s'acumulen, vaig veure uns joves, crec que reben el nom oficial de "concienciadors mediambientals", aixoplugats sota un para-sol per evitar-se una insolació, que informaven, als possibles infractors?, de totes les possibilitats legals que l'ajuntament ofereix per evitar aquests abocaments. No sé quin deguera ser l'èxit aconseguit, però en tem molt que, per poc que cobren aquests informadors, com diuen al meu raval, haurà costat més l'espart que l'escurà.

Ara hui mateix, la premsa local publica la notícia que ahir divendres l'Ajuntament, a través de les Brigades Municipals, va dur a terme, a partir de la denúncia que va ser efectuada pels veïns de la zona, una ràpida actuació de retirada de residus, en aquesta ocasió al camí Roquetes.

Diuen que la Policia Local, conscient de la problemàtica, està reforçant la vigilància al terme a través de la presència d'agents patrullant així mitjançant drons que controlen els punts on es detecten aquests abocaments amb més freqüència. No tinc per què dubtar que així serà, però el que si dic és que mai he vist cap municipal rondant a l'abocador del camí de Taixida, i menys encara, cap aparell volador vigilant.

Tota classe d'estris, restes de poda, escombraries, i voluminosos, matalassos, frigorífics, merda en general, s'amunteguen en aquell indret, i el fet indicat de perseguir i posar les coses més difícils a aquells que no respecten les normes ni la convivència i evitar molèsties als veïns i la degradació de l'entorn, de moment allí no està donant cap resultat. Més encara, una bona part dels elements que allí es dipositen són materials plàstics i de poc de pes, de manera que quan bufa una mica de vent, s'escampen pels horts del voltant, brutor que fa sensació d'abandonament de l'horta i provoca gran tristor per aquells que, com jo, encara ens agrada passejar pel terme i contemplar el que algun dia va ser i que, malauradament mai tornarà, motor de vida de moltes famílies.

Difícil papereta per l'ajuntament i sensació d'incapacitat per les mateixes brigades de neteja que malgrat la seua actuació, s'adonen que, en molts casos, estan fent un treball inútil, ja que al cap de pocs dies, tot torna a estar brut.

L'equip municipal de govern encapçalat per la senyora Carrasco, i amb implicació directa del regidor d'infraestructures i serveis públics, poques setmanes després de prendre possessió, allà pel juliol de fa un any, va presentar un pla amb quatre grans àrees: la neteja viària, la recollida de fulles, la neteja de pintades i l'eliminació d'abocadors il·legals. Un any després, acabar amb els abocaments, la brutícia i la merda que s'hi acumula al terme, això continua sent tasca no aconseguida...

Les imatges dels abocadors incontrolats no diuen res de bo de nosaltres els veïns, ni de la policia ni de l'ajuntament, perquè al costat de la manca de respecte, mostra la manca i operativitat de la vigilància i deixa a l'equip de govern, tot i les promeses i paraules, considerant aquest fet com a un problema no tan greu. La conseqüència directa és ben clara, la imatge de Castelló, amb tanta merda escampada, queda molt malmesa.

Uff...

Per definició l'odi és un sentiment intens de resposta emocional de repulsa cap a algú o alguna cosa que provoca el desig de rebutjar o eliminar allò que genera disgust; és a dir, sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, idea, o fenomen. Així jo puc odiar els macarrons, el bròquil o els immigrants.

Així odiar no és cap delicte, però cal diferenciar missatges odiosos, expressions odioses que poden arribar a ser menyspreables i rebutjables, moralment i socialment i que deuen i poden ser respectades, dels delictes d'odi, una cosa ben diferent que es produeix quan s'incita a la violència cap a un grup concret.

El passat diumenge un home encaputxat sense motiu aparent va apunyalar un menor que estava jugant al poliesportiu d'un poble de Toledo. No havien passat gaires hores quan el líder de Vox, Santiago Abascal, sense cap prova i sense saber res més, va publicar en xarxes socials que el culpable era un jove immigrant.

Una mentida que es va expandir ràpidament com una veritat absoluta entre els fanàtics ultres, tant que, arribant a Castelló, el regidor de Seguretat a l'ajuntament i cap de la policia local, el senyor Antonio Ortolà, del partit d'Abascal, creient sense cap confirmació les paraules del seu Cap, va aprofitar per a difondre missatges racistes, amb perles com "confirmat, l'assassí és un magribí. Què més ha de passar PP i PSOE? Sou còmplices de les vostres regularitzacions massives. Només a Vox parlem clar i alt. Qui vulga venir que truque a la porta", així associant sense fonament els fets ocorreguts a la regularització de persones migrants.

Senyor Ortolà, no mereix vosté l'odi manifestat a les parets de la ciutat amb pintades contra la seua persona, no és admissible i són denunciables, però aprofitar i difondre missatges racistes a xarxes socials emparant-se en notícies falses senzillament per difondre l'odi al diferent per mi va més enllà de l'odi, i si no ho és, està molt a prop de ser un delicte.

Naturalment, després de la posada de pota, va venir la rectificació immediata "sí, demane disculpes. Quan vaig detectar que podia ser fake la notícia, vaig procedir a esborrar el tweet, i en efecte, s'ha confirmat que les notícies donades per algun influencer, no eren certes. No veurà gaires polítics que demanen disculpes quan s'equivoquen. Jo sí."

Senyor regidor li ho diré amb totes les paraules, és vosté un imprudent per publicar aquell tweet. Entenc que la seua ideologia política porte lligada l'odi als migrants, com jo odie les cols de Brussel·les, per això estem en democràcia i el seu partit és legal, però aprofitar informacions no confirmades per cap òrgan oficial, destapa el seu racisme.

No és aquesta la primera vegada que ho diu, Castellón al dia 14/04/2024, "La immigració il·legal i la pobresa estan directament relacionades amb l'índex de criminalitat que augmenta a tot Espanya", ara, la trista notícia del passat diumenge, en cas de ser veritat les difamacions, li haguera vingut de perles, però, no ha estat així, i s'ha quedat, vosté perdone, amb el "cul a l'aire".

Els seus escrits, les seues afirmacions, generen, una altra vegada, crispació entre el veïnat; si fora coherent dimitiria dels seus càrrecs municipals demostrant que és un home amb dignitat, però crec que no ho farà, té massa a perdre.

Per tant, i pensant que els veïns no mereixem al govern una persona com el senyor Ortolà, només resta que siga l'alcaldessa qui el faça fora, cosa que dubte tinga aquest final, i és que la política municipal en té molts, massa amagatalls, oi senyora Carrasco? Uff quin paperot....

Flakus...

 Aquest mot amb el qual hui encapçale el meu comentari, com podria arribar a semblar, no és un derivat de l'adjectiu flac, que segons una de les accepcions que presenta el diccionari significa fluix, sense forces i sense vigor per resistir. Per tant, tot i que se li sembla molt, res te a veure amb ser prim, eixut, magre, xuclat, esquelètic, escanyolit, famèlic, sec, consumit, escoltat, demacrat o macilent.

No, Flakus, en aquest cas es correspon amb el primer cognom d'un jove jugador de futbol, d'un davanter eslové, de 22 anys, David Flakus Bosilj, que tot just hui s'incorpora al futbol espanyol, després haver estat jugant la temporada passada en el club De Graafschap, de la ciutat de Doetinchem, a la segona categoria en els Països Baixos, i ho fa, no cal dir-ho, incorporant-se a les ordres de Dick Schreuder, o cosa que és el mateix, al club esportiu Castelló.

Diuen els que saben que és molt bo, que és el que el Castelló necessita com a davanter centre, que també pot jugar com a mitjapunta o a la banda esquerra, i que arriba amb un contracte per tres temporades, amb la finalitat d'ajudar l'equip a aconseguir, d'entrada, els objectius assenyalats pel propietari i màxim accionista del club, el senyor Haralabos Voulgaris, per aquesta temporada, que com a mínim es marca la permanència i consolidació en la segona divisió.

Un objectiu fàcil o difícil d'aconseguir, tot és qüestió que "la piloteta entre" a la porteria contrària en cada partit, més vegades que a la pròpia i, per aconseguir-ho, David Flakus, al costat dels seus nous companys haurà de guanyar-se el lloc i fer oblidar a l'afició allò que d'entrada recorda el seu cognom, de poca solidesa i consistència.

Malgrat no haver començat el campionat amb un bon resultat, tot i fer un bon futbol davant l'Eibar, el Castelló afronta la temporada del retorn a Segona Divisió carregat d'il·lusió, amb una plantilla plena de joventut i, sembla que també de talent, que pot arribar a ser diferencial i pot atorgar-li un 'extra' d'energia en una campanya tan llarga. De segur que David Flakus ha vingut per això i per demostrar molt més.

I de segur que prompte es trobarà, si no ho ha fet ja, com a casa, doncs al club orellut l'holandés és quasi ja llengua oficial; si la temporada anterior ja es parlava, ara amb les noves incorporacions, els Països Baixos, estan cada dia més a prop del Riu Sec.

Només cal recordar que sota el comandament del tècnic dels Països Baixos i el control de Voulgaris, el club compta, o ha comptat, amb els serveis de fins a vuit jugadors d'influència holandesa: Daijiro Chirino, Haris Medunjanin, Gervane Kastaneer, Lars Veldwijk, Jozhua Vertrouwd, Thomas Van den Belt, Mats Seuntjens i Jetro Willems, uns formant part de l'equip que va aconseguir la temporada passada l'ascens i altres d'incorporació recent i de clara influència neerlandesa.

El país del tulipa, d'una banda, amb nous jugadors, al costat dels diners americans procedents del nou patrocinador de l'estadi, la plataforma SkyFi, han de fer que el club i la ciutat que representen, per allò dels bons resultats que puguen aconseguir-se, estiga present al llarg de tota la temporada a tots els mitjans de comunicació.

Podrà agradar i costar més o menys acostumar-se a la nova imatge i el nou nom de l'estadi, podrà resultar singular que les noves incorporacions majoritàriament tinguen relació directa amb l'entorn holandés, fins i tot filant ben prim, costarà i molt als aficionats recordar i pronunciar de manera correcta l'enrevessat nom d'alguns jugadors, al costat d'aquells curiosos com Flakus, però tot serà tingut per bo, sí, s'aconsegueix l'objectiu, que d'entrada ha de suposar que l'afició no patisca en cada partit.

Des d'ací desitge que David Flakus i tots els seus companys arribats les darreres setmanes i els que encara puguen arribar d'ací a la fi del mes, es troben a Castelló com a casa, cosa que no dubte, ja que ací, es viu molt bé. Felicitats i èxits!

El record d'un gran dia...

Segons el llibre apòcrif De Transitu Mariae els apòstols van establir tres commemoracions de la Verge: el 25 de gener (de seminibus) per obtenir una bona sembra, el 15 de maig (ad arestes) per a una bona collita i el 15 d'agost (pro vitibus,) per a una bona verema; fet que es pot interpretar com la cristianització de festivitats paganes ancestrals.

A Castelló unint antics records agrícoles i una forta religiositat, hui, dijous 15 d'Agost, celebrem la festivitat per excel·lència de l'estiu, "la Marededeu d'Agost" en què s'honra l'Assumpció de la Verge; festa que ve a marcar l'inici de la recta final de l'estiu.

La commemoració del 15 d'agost a Castelló està molt establerta a la capital de la Plana. La festa està datada des de 1378; a partir del segle XIX amb el naixement de l'estiueig, s'uneixen les festes de l'Asunción i Sant Roc i durant els primers anys del segle passat i fins a la guerra civil, aquestes dues jornades, juntament amb les festivitats laiques que tenien lloc els dies 7, 8 i 9 de juliol, eren les festes majors de la ciutat.

Malgrat que hui, a Castelló viurem novament una de les nostres tradicions més arrelades perquè la ciutat es resisteix a perdre la seua idiosincràsia, molt ha canviat la festa i la manera de celebrar-la.

De segur que no faltarà la tradicional paella, tot i que en molts casos l'ànec, que era quasi obligat que formara part de la paella de l'agost, deixarà pas a conill i pollastre, i que els tradicionals fanalets de meló d'Alger han perdut protagonisme enfront de les garlandes de llumetes led, per no parlar de la revetlla de l'ànec a l'antiga Pèrgola del parc Ribalta o la foguera de l'endemà dia de Sant Roc.

Però, tal vegada, el canvi més substancial ha estat en l'àmbit religiós. A Castelló, com passa en altres molts llocs, amb el pas del temps ens hem dessacralitzat, perdent quasi tot el sentit el dogma marià de fe, de celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost, la Mare de Déu ADormida, la Dormició de la Mare de Déu, el Trànsit de la Mare de Déu o la Mare de Déu Morta, festa grossa a Castelló, que recordem com tot just hui fa 100 anys se celebrava...

La festa s'iniciava anunciant la celebració del dia amb el volteig de la campana Maria, repic i toc de l'Alba, efectuat des de la torre-campanar, al qual responien les de l'arxiprestal i les de la Sang.

Seguia la missa conventual, celebrada a les 9.30 hores als diferents temples parroquials i la missa Nona, solemne, a l'arxiprestal, a les dotze, al costat del sepulcre de la Mare de Déu, col·locat a la dreta de l'altar major.

A les quatre i mitja de la vesprada, es van cantar vigílies i completes i a les set va sortir la processó general, que va seguir el recorregut acostumat, amb la imatge jacent de la Verge de l'Asunción, acompanyada per un gran nombre de fidels devots, l'apostolat i una gran representació del clergat. La marxa era tancada per la banda de la Beneficència i una secció de cornetes i tambors.

Els inicials vols de campanes van continuar durant el matí abans de les misses, a la tarda a l'inici de la processó i al vespre, anunciant la vigília de la celebració de Sant Roc.

Si a la gran festa li afegim que just la nit anterior havia tingut lloc un eclipsi de lluna fàcilment observable des de la ciutat i tot el terme municipal i que l'endemà, a l'ermita de Sant Roc de Canet hi va haver missa gran, sermó i porrat amb una gran concurrència de fidels, terratinents i estiuejants, podrem fer-nos una idea del que suposava per als nostres avis la festa del dia d'avui i la continuació de demà, en poques paraules un gran dia, una vella tradició que, amb l'arribada de la democràcia, es va anar traslladant, amb més o menys intensitat, als apartaments, viles, masets i alqueries on encara, sobretot el seu esperit laic tracta de sobreviure...

Els dies de les quatre "esses"...

Avui és deu d'agost, el dos-cents vint-i-tresé dia de l'any, quedant-ne tot just 143 per finalitzar 2024. A més a més de ser el dia mundial del lleó, efemèride per generar consciència de conservació i alertar la humanitat sobre l'imminent perill d'extinció del lleó com a espècie, arran de la caça del lleó Cecil ocorregut, per encàrrec d'un dentista nord-americà, al parc nacional Hwange, a Zimbabwe el 2015; també, per recordar que tal dia com hui de 1893 es va posar en marxa el primer motor que va funcionar amb oli de palma com a combustible creat per l'enginyer alemany Rudolph Diesel, es commemora el dia internacional de biodièsel, combustible que s'obté a partir de lípids naturals, i que es fa servir en substitució dels combustibles fòssils, derivats del petroli.

Però no, el meu comentari d'avui no vol centrar-se ni en Àfrica, ni en els lleons, ni tampoc en el biodièsel. Com indique a l'encapçalament aquest cap de setmana, a Castelló, entrem en els dies de les quatre esses, a saber, dies de sequera-suor-set-sesta.

No descobrim res en afirmar que a Castelló, el mes d'agost sol presentar-se amb un temps sec i calorós; tot i que hi puga haver brots tempestuosos aïllats; però la pluja és poc apreciable. El sol és el protagonista d'aquests dies, escalfa l'aire i, per tant, en aquests dies, és més que normal que a la ciutat i a tot el terme municipal, faça calor, assolint-se les màximes temperatures de l'any; per això em resulta quasi ridícul que "els telediaris" de les diferents cadenes òbriguen els seus informatius, dia sí, dia també, amb la gran notícia de la calor. Senyors estem a l'agost, notícia seria aquesta calor al desembre, però ara no!!!

Conseqüència de la calor extrema i la preocupant falta de pluja és la sequera,  Un greu problema que abasta tot el terme, afectant l'ecosistema i la biodiversitat, i incrementant el risc d'incendis forestals a causa de la gran quantitat de material sec i mort acumulat. Déu no vulga que hàgem de lamentar alguna desgràcia, a prop l'hem tinguda no fa massa dies...

La calor també ens fa suar, clar; però no patiu, la suor és fonamental per a la nostra bona salut, sobretot perquè és bàsica per la termoregulació. Si, ja sé que molesta, que la sensació no agrada no ningú, però, caram si no suàrem!!!

La set, tercera "essa", en la seua varietat hipovolèmica, és un símptoma natural, definida com s ànsia per beure líquids. Aquesta sensació no és res més que un mecanisme de defensa que el nostre cervell utilitza perquè posem atenció al nivell d'aigua que tenim al nostre cos. Prevenir la deshidratació és una de les principals estratègies de supervivència. Malament si no tinguérem set, benvingut siga sempre aquest avís. I que bé va quan hom té  set una bona beguda fresqueta, fins i tot l'aigua...

I arribem a la quarta "essa" i no menys important, la sesta, el descans a primera hora de la tarda, després de dinar; sens dubte no hi ha cap eina més valuosa en aquests dies, per millorar la salut i el benestar. Una migdiada curta revitalitza el cos i la ment, millora l'energia, la memòria, l'estat d'ànim i afecta positivament l'humor de les persones. Res millor que, sobretot a l'agost, una bona sesta a l'ombra i sense preocupacions per allargar la vida...

Alegrem-nos doncs d'aquests xicotets desficis i plaers, de les quatre "esses" que ens porta cada any l'agost i preparem-nos per a celebrar la setmana "gran de l'Assumpció, i Sant Roc i el Gos", a la ciutat, a l'horta, al secà, a la platja o al pinar, i no patiu que, com cada any, el temps es repeteix; hui, deu d'agost, festa de Sant Llorenç, el refranyer torna a recordar-nos-ho "per Sant LLorenç, calor molt intens..."