Perdonareu aquells que açò llegiu que encapçale aquest post de hui, amb aquest adjectiu dissonant, cacofònic, discordant i malsonant, però és el que dia sí, dia també, pense quan enfilant el camí de Taixida per acostar-me a l'alqueria, em trobe amb la desagradable visió d'un femer, d'un abocador il·legal, que al costat d'una vella casa de camp ara del tot enrunada, tot i estar des de fa un temps clausurat, amb un clar rètol que així ho anuncia, no para de créixer.
És veritat que el servei de neteja municipal, per iniciativa pròpia o, possiblement per la insistència del poc veïnat de la zona, de tant en tant, fa una recollida, procedint a la seua neteja, però el resultat, vist el que està passant, és que només serveix per a facilitar la continuïtat dels abocaments: “ja està net, ja es pot tornar a omplir”…
Fa uns dies a poca distància d'allí, a la cruïlla entre el camí de la Donació i l'entrador de l'ullal de la comare, on també les deixalles s'acumulen, vaig veure uns joves, crec que reben el nom oficial de "concienciadors mediambientals", aixoplugats sota un para-sol per evitar-se una insolació, que informaven, als possibles infractors?, de totes les possibilitats legals que l'ajuntament ofereix per evitar aquests abocaments. No sé quin deguera ser l'èxit aconseguit, però en tem molt que, per poc que cobren aquests informadors, com diuen al meu raval, haurà costat més l'espart que l'escurà.
Ara hui mateix, la premsa local publica la notícia que ahir divendres l'Ajuntament, a través de les Brigades Municipals, va dur a terme, a partir de la denúncia que va ser efectuada pels veïns de la zona, una ràpida actuació de retirada de residus, en aquesta ocasió al camí Roquetes.
Diuen que la Policia Local, conscient de la problemàtica, està reforçant la vigilància al terme a través de la presència d'agents patrullant així mitjançant drons que controlen els punts on es detecten aquests abocaments amb més freqüència. No tinc per què dubtar que així serà, però el que si dic és que mai he vist cap municipal rondant a l'abocador del camí de Taixida, i menys encara, cap aparell volador vigilant.
Tota classe d'estris, restes de poda, escombraries, i voluminosos, matalassos, frigorífics, merda en general, s'amunteguen en aquell indret, i el fet indicat de perseguir i posar les coses més difícils a aquells que no respecten les normes ni la convivència i evitar molèsties als veïns i la degradació de l'entorn, de moment allí no està donant cap resultat. Més encara, una bona part dels elements que allí es dipositen són materials plàstics i de poc de pes, de manera que quan bufa una mica de vent, s'escampen pels horts del voltant, brutor que fa sensació d'abandonament de l'horta i provoca gran tristor per aquells que, com jo, encara ens agrada passejar pel terme i contemplar el que algun dia va ser i que, malauradament mai tornarà, motor de vida de moltes famílies.
Difícil papereta per l'ajuntament i sensació d'incapacitat per les mateixes brigades de neteja que malgrat la seua actuació, s'adonen que, en molts casos, estan fent un treball inútil, ja que al cap de pocs dies, tot torna a estar brut.
L'equip municipal de govern encapçalat per la senyora Carrasco, i amb implicació directa del regidor d'infraestructures i serveis públics, poques setmanes després de prendre possessió, allà pel juliol de fa un any, va presentar un pla amb quatre grans àrees: la neteja viària, la recollida de fulles, la neteja de pintades i l'eliminació d'abocadors il·legals. Un any després, acabar amb els abocaments, la brutícia i la merda que s'hi acumula al terme, això continua sent tasca no aconseguida...
Les imatges dels abocadors incontrolats no diuen res de bo de nosaltres els veïns, ni de la policia ni de l'ajuntament, perquè al costat de la manca de respecte, mostra la manca i operativitat de la vigilància i deixa a l'equip de govern, tot i les promeses i paraules, considerant aquest fet com a un problema no tan greu. La conseqüència directa és ben clara, la imatge de Castelló, amb tanta merda escampada, queda molt malmesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada