383 esportistes espanyols participen competint en un total de 31 esports; d'ells crec haver llegit que 25 són o viuen a la nostra terra ,12 alacantins,10 valencians i els 3 castellonencs, la llegenda de l'arena castellonenca Pablo Herrera que ha arribat a quarts de final, la tenista vallduxense Sara Sorribes amb medalla de bronze en dobles i el ciclista de Vila-real Sebastià Mora que buscarà la medalla en aquest pròxim dissabte.
París sembla estar aquests dies més a prop de Castelló. I, vet per on, fa tot just cent anys, a Castelló ja es parlava en aquests dies del mes d'agost de París. Aquest nom anava en boca de molts castellonencs, i res tenia a veure amb les altres olimpíades que, celebrades també a aquella capital, feia uns pocs dies havien acabat, amb més pena que glòria per la delegació espanyola que, conformada per 111 esportistes (109 homes i 2 dones), no va aconseguir cap medalla en les dotze disciplines en què van participar.
Aleshores perquè es parlava tant de París a Castelló? La resposta la trobem a les pàgines del "Heraldo" on s'anuncia l'obertura d'un nou cabaret que anava a competir amb el "Cabaret Royalty" que, cada dia, de 6 a 8 de la vesprada i d'11 de la nit a 1 de la matinada, oferia a més a més d'un servei esmerat, grans concerts per la pianola-orquestra i jazz band.
Aquest nou establiment on s'anava a permetre la crítica política i la tolerància en els costums especialment en l'àmbit de la sexualitat, que obria les portes al carrer de Pelai 51, a tocar de l'hospital, al barri que anava prenentel nom popular de "xinés" a Castelló, s'anunciava amb el nom de "Petit Parisien".
El seu propietari era el senyor Alfonso Vicher encarregant-se de la direcció Bautista Marmaneu que com a reclam anunciava que el local era "palau de l'alegria, altament moral, muntat a l'estil de París" i afegia, per allò d'estar a l'agost, "ventilat jardí d'estiu i espaiós saló de ball". Un lloc presentat com de molta elegància, confort i comoditat, amb la rematada de "simpàtiques senyoretes, tanguistes, bellesa, distinció i amabilitat".
Vet per on ja uns anys abans que a Cuba, a l'Havana, al malecó, dins l'hotel Nacional, el 1930 s'inaugurara el "Cabaret Parisien", a Castelló ja es podia gaudir d'alguna cosa semblant o que volia apropar-se als ambients de París.
I l'èxit degué ser gran, ja que a partir d'aquell moment van ser diverses "les sales" que van anar obrint-se, "As Cabaret" el 1926, Cabaret Rosales (1928), Cabaret Mundial (1929) o Cabaret Versalles (1930), tenint sempre en el punt de mira i referència, salvant les distàncies, a la ciutat del Sena i les senyortes "amb poca roba".
Uns anys en què comencen a circular les veus, sobretot les més conservadores, que afirmen que les xiques dels diferents cabarets, quan no actuen a l'escenari, estan disposades a atendre individualment els clients, encara que la llei ho impedisca...
Fins i tot el finíssim lèxic emprat mesurant el vocabulari, concorre a considerar el món forà, representant per França i París, com la meca de la faràndula i un immens mercat, on la dona, alhora que es vol mostrar com a "estrella" de l'espectacle, es converteix en la fruita massa vegades prohibida i, vinguda ara de gust, sacerdotessa de la luxúria castellonenca.
Sense quasi adonar-se'n aquells carrers de dalt de la ronda del Millars, s'omplin de "locals" que ofereixen espectacles cada cop més "refrigerants" i que enardeixen encara més els instints reprimits del mascle hispànic. El Castelló de fa cent anys no és París, però vol ser-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada