Segons el llibre apòcrif De Transitu Mariae els apòstols van establir tres commemoracions de la Verge: el 25 de gener (de seminibus) per obtenir una bona sembra, el 15 de maig (ad arestes) per a una bona collita i el 15 d'agost (pro vitibus,) per a una bona verema; fet que es pot interpretar com la cristianització de festivitats paganes ancestrals.
A Castelló unint antics records agrícoles i una forta religiositat, hui, dijous 15 d'Agost, celebrem la festivitat per excel·lència de l'estiu, "la Marededeu d'Agost" en què s'honra l'Assumpció de la Verge; festa que ve a marcar l'inici de la recta final de l'estiu.
La commemoració del 15 d'agost a Castelló està molt establerta a la capital de la Plana. La festa està datada des de 1378; a partir del segle XIX amb el naixement de l'estiueig, s'uneixen les festes de l'Asunción i Sant Roc i durant els primers anys del segle passat i fins a la guerra civil, aquestes dues jornades, juntament amb les festivitats laiques que tenien lloc els dies 7, 8 i 9 de juliol, eren les festes majors de la ciutat.
Malgrat que hui, a Castelló viurem novament una de les nostres tradicions més arrelades perquè la ciutat es resisteix a perdre la seua idiosincràsia, molt ha canviat la festa i la manera de celebrar-la.
De segur que no faltarà la tradicional paella, tot i que en molts casos l'ànec, que era quasi obligat que formara part de la paella de l'agost, deixarà pas a conill i pollastre, i que els tradicionals fanalets de meló d'Alger han perdut protagonisme enfront de les garlandes de llumetes led, per no parlar de la revetlla de l'ànec a l'antiga Pèrgola del parc Ribalta o la foguera de l'endemà dia de Sant Roc.
Però, tal vegada, el canvi més substancial ha estat en l'àmbit religiós. A Castelló, com passa en altres molts llocs, amb el pas del temps ens hem dessacralitzat, perdent quasi tot el sentit el dogma marià de fe, de celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost, la Mare de Déu ADormida, la Dormició de la Mare de Déu, el Trànsit de la Mare de Déu o la Mare de Déu Morta, festa grossa a Castelló, que recordem com tot just hui fa 100 anys se celebrava...
La festa s'iniciava anunciant la celebració del dia amb el volteig de la campana Maria, repic i toc de l'Alba, efectuat des de la torre-campanar, al qual responien les de l'arxiprestal i les de la Sang.
Seguia la missa conventual, celebrada a les 9.30 hores als diferents temples parroquials i la missa Nona, solemne, a l'arxiprestal, a les dotze, al costat del sepulcre de la Mare de Déu, col·locat a la dreta de l'altar major.
A les quatre i mitja de la vesprada, es van cantar vigílies i completes i a les set va sortir la processó general, que va seguir el recorregut acostumat, amb la imatge jacent de la Verge de l'Asunción, acompanyada per un gran nombre de fidels devots, l'apostolat i una gran representació del clergat. La marxa era tancada per la banda de la Beneficència i una secció de cornetes i tambors.
Els inicials vols de campanes van continuar durant el matí abans de les misses, a la tarda a l'inici de la processó i al vespre, anunciant la vigília de la celebració de Sant Roc.
Si a la gran festa li afegim que just la nit anterior havia tingut lloc un eclipsi de lluna fàcilment observable des de la ciutat i tot el terme municipal i que l'endemà, a l'ermita de Sant Roc de Canet hi va haver missa gran, sermó i porrat amb una gran concurrència de fidels, terratinents i estiuejants, podrem fer-nos una idea del que suposava per als nostres avis la festa del dia d'avui i la continuació de demà, en poques paraules un gran dia, una vella tradició que, amb l'arribada de la democràcia, es va anar traslladant, amb més o menys intensitat, als apartaments, viles, masets i alqueries on encara, sobretot el seu esperit laic tracta de sobreviure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada