Costums de la darrera setmana d'agost.

Així, com qui no vol, hem entrat a la darrera setmana de l'agost. Un mes aquest que mai m'ha convidat a escriure coses serioses. D'una banda, Castelló no presenta massa notícies i, per tant, resulta més difícil expressar l'opinió, d'altra, un mes en què malgrat el tòpic que el poble es queda buit, inactiu, he pogut tornar un altre any a comprovar, que continua havent-hi gent, com correspon a una ciutat que supera els cent cinquanta mil habitants i que no tots, però una majoria de restaurants i botigues han continuat oberts. La ciutat no s'ha paralitzat, tot i que, evidentment, el ritme diari ha estat més al ralentí.

Ara que setembre està a punt d'arribar, ens diuen sobretot als mitjans de comunicació que ens hem de preparar com Déu mana. Que el nové mes, aquell que toca a la porta, és un dels mesos més importants de l'any. És un mes d'inici de projectes, és un mes d'il·lusions; és possible, però també de segur que per a molta gent ho és de final d'una etapa.

Seria interessant saber quants negocis nous es preparen aquests dies per a obrir les portes al centre de la ciutat, quantes parelles deixen la seua relació després de conviure-hi contínuament durant les vacances, quantes inscripcions als gimnasos carregades de més fe que de compromís real estan a punt de fer-se realitat, quantes col·leccions es començaran i tindran poca continuïtat, quanta gent es plantejarà deixar de fumar i de fet, tal vegada ho faran, per tornar-hi irremeiablement a l'octubre.

També és aquesta darrera setmana d'agost, la dels acomiadaments de veïnat d'apartaments, masets o alqueries, un bon moment, crec que no s'ha fet mai, perquè els diferents mitjans locals, escrits, parlats o amb imatges, investiguen i publiquen quants quilòmetres hauran recorregut arreu del món aquest estiu els castellonencs i castellonenques o, per exemple, quants joves hauran aprofitat aquests mesos estiuencs per a anar a estudiar idiomes a altres països. Un bon moment aquesta darrera setmana i la vinent perquè es compartisquen totes aquestes experiències viscudes amb la família, els amics o els companys. Sens dubte, la setmana vinent, serà diferent, serà la dels retrobaments...

Ja ha començat la lliga de futbol, esdeveniment que solia marcar, juntament amb la tornada a l'escola dels xiquets, el reinici de l'activitat "normal" i la fi de l'estiu social. S'acaba agost, però no patiu, ací, a l'hemisferi nord encara és estiu; per cert, us n'heu adonat? Agost coincideix a ser el darrer mes de l'any que no acaba en "bre". Sí, després del mes huité, tots els de l'any, acaben en "bre": setembre-octubre-novembre-desembre.

A casa la darrera setmana de l'agost, per tradició, és la de "les olives", un costum heretat, preparar uns pots d'olives trencades, adobades amb herbes aromàtiques, saborija i timonet principalment i que abastiran la taula en molts àpats, bona part de l'any. Un costum al qual esporàdicament, com ha estat el cas d'aquest 2024, s'uneix el de "la tomata", tradició habitual a les cases del raval de fa un bon grapat d'anys, vinguda a menys, de preparar aquesta conserva i que permet omplir el rebost per una llarga temporada.

Uns costums com molts altres que per allò de les presses, la modernor i la comoditat, estan en vies d'extinció i que uns pocs, amb un toc de nostàlgia i melangia, ens entestem a mantenir vius.

Setembre toca a la porta, el cel hui ho anuncia a Castelló amb unes tonalitats grises i una llum del dia que s'esvaeix més ràpidament. Aprestem-nos a encetar una nova etapa amb la presa de consciència de com som i de què som capaços de fer; viure, conviure i mantenir vells costums, sempre ha estat, és i serà una meravella!!!