Llàstima

Ahir a la vesprada vaig assistir a un acte cultural que va celebrar-se al Centre Municipal de Cultura del meu poble, Castelló. L’havia vist publicitat a l’agenda cultural del mes de març i mostrava quasi coincidència horària amb altres dos manifestacions culturals, una que es realitzava a la Seu de l’Ateneu i l’altra al Teatre Principal. L’elecció no va ser fàcil, tots tres atreien la meua atenció.

La sorpresa va ser gran quan, pocs minuts abans de l’inici de la sessió de “mostra de cant d’estil” que era l’acte pel qual vaig decantar-me, al saló d’actes de la casa de la Cultura, hi eren més les persones que “estaven a dalt de l’escenari” que, les que s’hi trobaven entre el públic. Hi ho dic de manera exacta, doncs en aquesta ocasió el nombre d’actuants, cantadors i rondalla, eren 10 i el públic que vam acudir a l’acte, en algun moment, vam arribar a ser 8 persones. Quina llàstima!!!

És veritat que era dijous, és veritat que hi havia tres actes quasi simultàniament, és veritat que alguna gent per motius laborals no va poder assistir, però tot i això, per tot un Castelló, amb més de 180 mil habitants, 8 persones entre el públic, coincidireu amb mi, en són ben poques.

Podríem pensar que la temàtica no interessa, que el lloc no era l’idoni, que si això mateix s’haguera realitzat a la mateixa hora però, fiquem per exemple, als porxos de l’ajuntament, de segur que haguera hagut més ressò, haguera arribat a més públic, és veritat, però hem de tenir en consideració que, si la “mostra de Cant d’Estil 2014” es realitza els darrers dijous de cada mes i en aquest lloc, és perquè des de la regidoria de Cultura del nostre ajuntament consideren és el dia, hora i lloc més adient i, ahí, pot estar l’errada. Senyor Sales, rectificar no és cap deshonra, i si “la mostra” no arriba al públic, difícilment, el cant d’estil valencià podrà arrelar, després d’haver estat en un ai de desaparèixer, a la nostra ciutat.

El cant d’estil és un conjunt de cants típicament valencians. Té arrels gregues i, més tard, influències islàmiques. Agrupa diferents tipus de vares o palos acompanyats de rondalla. En l’actuació d’ahir, tercera de la mostra d’aquest 2014 que organitzada per l’Associació Cant d’Estil de Castelló y amb la col·laboració de l’ajuntament va realitzar-se vam poder gaudir de peces a l’estil de l’u i el dos, l’u, l’u i el dotze, riberenques, cançons de batre i albades, acompanyades les unes per acordió i guitarra, i per dolçaina i tabal les darreres.

El cant d’estil ha estat molt oblidat a la ciutat, i vist el que ahir vam veure, malauradament està seguint sent-ho, és difícil recuperar-lo, cal ficar molt més del que ja estan ficant fa uns anys Pep Martí, Tica, Mar, Emili, Blai, o Pep Oria entre d’altres; no és prou fer allà per les darreries de novembre del 2012 una roda de premsa a l’ajuntament presentant l’Associació i després no donar a conèixer el seu treball com es mereix. 

Dubte que la recuperació del cant d’estil a Castelló, com a mostra de la cultura tradicional, que jo considere actual i dinàmica estiga en la ment dels nostres governants municipals i es veja amb una clara projecció de futur. Encara resten d’aquesta mostra dos dijous, 24 d’abril i 29 de maig; canviar el lloc ho veig difícil però, i si li donem una mica més de difusió? Pot intentar-se, qüestió de voluntat?