Ser espavilat per “viure d'una altra manera”

L'adjectiu alternatiu, i el seu corresponent femení alternativa, té en la nostra llegua diferents accepcions. Entre d'altres ve a significar la capacitat de substituir una cosa per un altra que té la mateixa funció.

Si li fiquem al davant el substantiu fira, obtenim el duet “fira alternativa” que no és altra cosa que un mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades i que pretén donar a conéixer fonamentalment el treball artesanal, l'alimentació vegetariana i ecològica i el pensament crític.

A Castelló és tradició que des dels anys 80 i organitzada per l'associació cultural “Amics de la Natura” es celebre a la segona part de la setmana de festes, una fira aquest tipus, que, tot i haver canviat d'ubicació en diferents edicions, passeig de cotxes del Parc de Ribalta, entorn de l'Auditori i bulevar Blasco Ibañez, any rere any, gaudeix de l'estima de veïns i forasters i constituïx un veritable èxit.

  

Tot i això, cal no perdre la idea que estem front un mercat, un negoci per tant per aquells que hi participen, venedors i sobretot per aquells que l'organitzen. Un negoci rodó per l'associació Amics de la Natura, doncs si tal i com podem veure a la seua web, per participar-hi cal pagar com a mínim, 70 euros per metre lineal d'ocupació i s'han ocupat més de 350 espais, feu números i veureu “la rendibilitat de la fira pels amics de la Natura”, que, no paga absolutament res per l'organització, ni tan sols per ocupació de la via pública.

Si, és veritat que Els Amics de la Natura, se suposa que amb els diners que guanyen de la fira, organitzen diferents activitats al llarg de l'any com la setmana alternativa, conferències, premis i exposicions, però... si afinem una mica veurem que els conferenciants en moltes ocasions no cobren, els premis estan patrocinats per diferents institucions, els artesans de la setmana alternativa seguixen pagant per exposar i les exposicions tenen èxit perquè hi ha bona voluntat per part d'aquells que exposen.

Dieu-me si voleu exagerat, però ho conec de primera ma. Una de les darreres exposicions que se suposava havia d'organitzar “Amics de la Natura” va ser al voltant del Betlem de la Pigà, “història d'un comboi” que va celebrar-se a la sala d'exposicions de la Fundació Dávalos els Nadals passats i on, els Amics de la Natura, només van participar “en la fotografia” de la inauguració.

Si tot ho fan igual i ningú els hi passa compters, els Amics de la Natura i la seua secretària Charo Gutiérrez al capdavant, poden tenir idees i informar i sensibilitzar en temes culturals, de pau, d'ecologia i de drets humans, però són uns espavilats amb “butlla” que des del 1986 han aconseguit la fórmula per “viure tot l'any d'una altra manera”, guanyant diners a la setmana de festes sense esforçar-se massa.