“Pubilla de la Plana”. Dia de boira, dia de sol.

"Han marxat les formes, els colors
tot és gris, sense relleu i tot convida
a tancar-se a casa i no buscar les flors
que són tristes i humides, sense vida."
(Tina Cantó)

No és el fenomen de la boira un que sol prodigar-se massa per les terres de la Plana. Tanmateix hui, en que metereològicament iniciem la primavera, està sent un dia de “boira espessa”, i com diu el refrany popular “dia de boira, dia de sol”. Esperem doncs que aquesta escampe i l’astre rei es mostre en tota la seua esplendor.

Qui i quan degué emprar-se per primera vegada aquesta dita? Jo l’he sentida moltes vegades en boca dels meus familiars i veïns més grans i ells, afirmen que també ja van sentir-la dels seus avantpassats. No sabem doncs amb seguretat quan degué emprar-se a Castelló per primera vegada perquè, aquest i també els altres refranys i frases fetes, en general, són peces que naixen de l’oralitat i perviuen si agraden, fan sort o es complixen, i aleshores la gent les fa seues i les repetix.

No estem geogràficament ubicats en una zona que s’afavorisca l’estancament d’aire. Anticicló, ambient fred, sol amb baixa alçada i humitat ambiental, són els ingredients que, hui, s’han conjurat a la ciutat i terme, per la persistència d’aquest fenomen, que, ací, a casa nostra, és notícia per ser poc habitual. Hui, com som mediterranis i l’aigua de la nostra mar encara és freda però l’aire comença a arribar prou calent, el contrast de temperatures està resultant evident i la boira n’és la conseqüència i la protagonista del matí.

Tinc un amic que ha passat una llarga temporada de la seua vida a Lleida i ell parla d’una boira molt baixa i persistent com a fenomen natural per dies seguits a la ciutat; moltes setmanes de l’any la tenen, fins que un episodi de vent la fa desaparèixer. Allí estan acostumats, no li donen importància tret del fàstic que els hi fa quan s’allargue dies i dies, ací és tota una novetat i més encara que perdure hores i hores…

Amics, hui la boira envaeix el poble, l’horta, la marjal i la mar. I com que això no és cap impediment, jo us convide des de la meua privilegiada talaia a gaudir de la jornada, de l’espectacle, d’aquesta boira “pubilla de la Plana” estancada als nostres peus que transforma la llum i els contorns dels paisatges.