En aquest moment quan resten menys de 48 hores per donar la
benvinguda al 2015, voldria parlar de dos personatges que, malgrat el progrés i
tot el que l'envolta, encara són recordats per les persones de més edat a
Castelló, .als pobles costaners i d'interior de les nostres terres i de les
zones veïnes i que tant sols es deixen veure tot hui i demà. Una tradició que,
com moltes altres, també al nostre poble s'està perdent.
Sabeu qui són? L'home de les orelles
i l'home del nassos. Dos personatges que tenen l'un tantes orelles i l'altre
tants nassos, com dies té l'any i que compartixen una característica
peculiar,només es fan visibles el 30 i 31 de desembre, per la qual cosa no
se'ls pot veure mai junts.
Tradicionalment, se solia explicar
als xiquets i xiquetes que en aquests dies eixien al carrer aquests dos
personatges, i se'ls explicava de tal forma que els nens s'imaginaven uns
personatges estrafolaris amb 365 nassos a la cara o 365 orelles al cap, sense pensar
que el 30 i el 31 de desembre, a l'any li queden només un o dos dies per
acabar-se, té per tant, dos o un dia..Els infants no entenen aquest joc de
paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos o
orelles.
Per acabar d'arrodonir la broma,
se solia dir als xiquets que se l'acabava de veure passar per algun carrer
proper per tal que se n'anaren corrent a veure si el podien trobar. Naturalment
l'home de les orelles en fer-se visible només el dia en què en falten dos per
acabar-se l'any i el dels nassos el darrer dia de l'any, quan només en resta
un, com tots els humans, tenien dues orelles o un sol nas, per tant podia ser
qualsevol persona...
Segons Joan Amades, folklorista
català, l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que
simbolitzava l'any, una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus
romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre
d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrere, i amb dues claus, la del Cel
i la de l'Infern.
L'enganyifa, ve a ser com una
ressaca del 28, dia dels Sants Innocents, un altre costum local que, com hem
vist al comentari anterior, consistix en fer bromes a qualsevol persona, ja
siguen familiars, amics o desconeguts, relacionant aquest episodi amb les
antigues tradicions burlesques de riure's de la gent.
Per tant amics, aprofiteu si teniu
germans menuts, fills o nets, per emportar-vos-els una estona al carrer a
buscar aquests dos singulars personatges, aquests senyors que de segur que, quina
casualitat, tot just hui o demà trobareu passejant com si res pels carrers, ja
siga per la Vila o pels Ravals, pel centre o pels afores, doncs, tot i que són
molt llestos, hui i demà en són visibles.
No són aquestes coses de vells, no
han de ser aquests temps en què els costums ja no es porten. Hi ha fets que
donen caràcter a un poble, costums i creences que no hem de perdre, doncs el
poble que perd els referents per voluntat pròpia, el poble que perd les seues
tradicions, els somnis, perd a la curta el sentit de poble
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada