Tanquem la paradeta

 Amb aquestes tres paraules s'acomiadava dels telespectadors a la segona meitat dels anys 80, el tristament desaparegut senyor Bachs, gran comunicador i cèlebre presentador del “filiprim”, programa diari d'entreteniment de la TV3 i un dels primers concursos que va comptar amb concursants telefònics i públic al plató.

I m'ha vingut aquesta frase a la memòria quan hui, m'he assabentat que un altre lloc emblemàtic de la nostra ciutat, el popular i conegut bar i restaurant “El chiki” del cèntric carrer O'donell, lloc de càlid ambient, cuina honesta i rica en qualitat i quantitat, baixa definitivament la seua persiana, unint-se als tristament desapareguts i també recordats Anselmo, La Madeja, Monterrey, Colón o Dario per citar-ne només alguns.

I amb ell les seues famoses “torraetes d'anxoves, tigres, gambes a l'ajillo o truites variades” passaran a ser història, com van ser la sèpia de l'Anselmo, l'enterito del Monterrey, les braves de la madeja, la torraeta de mallorquina del Blasco o els xampinyons del Tofolet al carrer d'Enmig, delícies gastronòmiques d'un Castelló de no fa massa anys...

El tancament del Chiki venia sent en els darrers mesos “una mort anunciada”, ja a les passades festes de la Magdalena un cartell enganxat a la porta així ho anunciava als clients, però teníem l'esperança que el fatídic dia no arribara mai. No ha estat així i hui, la mítica cafeteria, després de 65 anys d'història es despedix definitivament de la seua fidel o esporàdica clientela.

Ha estat durant més de sis dècades lloc de trobada de milers de castellonencs, tant a l'hora de l'esmorzar com de l'aperitiu, dinar o sopar. Lloc per prendre un desdejuni, un café o simplement un refresc, tot i que des de sempre ha destacat pels seus entrepans, plats combinats, ”ensaladilla” i tapes. Un lloc amb bon ambient, bon servei i bon tracte fins els final.

Però, per què tanca el Chiki? Crec que ho fa, encara que no puc afirmar-ho amb absoluta certesa, pel mateix motiu que molts altres xicotets comerços de la ciutat, per mor de la desaparició d'una llei, la dels lloguers urbans, que allà pel 1964 va instaurar allò que popularment es conegut com a renda antiga.

Aquella llei establia els criteris d'arrendament dels locals d'us comercial, i que 30 anys després, el 1994, en un moment ja delicat pels xicotets negocis del país, va ampliar-se establint una moratòria de 20 anys més per tots aquells lloguers de locals amb contracte signat abans del maig de 1985, cas en el qual supose estaria la cafeteria del carrer O'donell.

De manera que amb l'arribada del 2015 tots aquells inquilins dels locals afectats pel final d'aquesta llei haurien hagut de renegociar amb els propietaris els seus nous contractes amb un nou preu previsiblement ajustat a les condicions actuals del mercat, supose que prou més alt que aquell que fins eixe moment tenien.

Haurà estat així o no en el cas del Chiki, però la trista realitat és que no hi ha hagut renovació contractual per part del propietari del baix o per decisió del propi inquilí, i la conseqüència directa ha estat el tancament, desapareguent un altre element emblemàtic i tradicional del Castelló de la segona meitat del segle XX.

Amb el tancament del Chiki es reduïx la nòmina de llocs de “tapeo” clàssic del centre de Castelló, afegint-se aquest local a l'enorme quantitat d'establiments que la crisi ha deixat buits especialment als carrers del centre del nostre poble. Des d'ací vull donar el meu més sentit adéu a aquest negoci tradicional de l'hostaleria castellonenca que deixa una part de la ciutat, el carreró entre Enmig i D'Amunt, menys entranyable, menys divers i més amnèsic.