Odie els coetets...

Deixant a banda el bruts que ens tornem en fetes quan ens massifiquem, només cal veure com queden els carrers i places després d'una nit de festa, allò que menys m'agrada de les festes són els coetets dels xiquets i d'algú no tant xiquet.

M'agrada la pólvora en festa, m'agraden les mascletades i els focs d'artifici, els castells; considere la pirotècnia cada vegada més art i a la vegada més espectacle, però no m'agraden gens ni mica els coetets llançats de manera indiscriminada i a qualsevol hora. Em molesten massa, activen les alarmes dels cotxes i garatges, embruten el terra, arriben fins i tot a ser perillosos i porten maldecaps.

Realment aquells que els tiren ho troben divertit? Jo, personalment al llançament de coetets, a encendre'ls perquè isquen volant o exploten, no li veig cap diversió, però per descomptat és un gust personal, tot i que de vegades, massa, resulte prou molest i també car.

Supose que pels xiquets el fet de tirar coetets és una experiència que destapa emoció, ansietat i estres, tot i que també crec que allò que volen precisament els amants dels petards és fer-se notar, fer-los esclatar al carrer i experimentar., amb el perill que això comporta.

És un negoci rodó per algunes botigues en festes, però és un abús per alguns veïns que, si tenen la desgràcia de viure al costat d'una colla o baix fester on hi ha xiquets coeterets i pares consentidors; a aquestes persones, entre les que m'incloc, la setmana se'ns fa, a la força, inacabable, doncs de vegades els petards que llancen no són xicotets, i la potència del seu so juntament amb l'olor de pólvora que desprenen, ve a demostrar que tampoc són econòmics.

Sé que aquesta és una causa impossible de guanyar, el llançament de coetets per part dels xiquets al llarg de tota la setmana, tot i ser un abús, és un element popular de les nostres festes.

I que tal si crearem petardòdroms? Què passaria si l'ajuntament creara espais especials i específics a cada barri per poder llançar els coets? Si puguerem reunir en un espai els amants de l'estrèpit pirotècnic, la resta s'estalviaria la tortura i passaríem una setmana tranquil·la, però, francament, no li veig a la idea futur.

Quina gràcia tindria tirar coetets en una plaça aïllada del comú dels mortals, envoltats només per altres amants com ells del coetet? Cap ni una. Aleshores pense que quan els adults compren els coetets als xiquets, en el fons, el que fan es manifestar i voler demostrar a la seua manera que ells i sobretot els seus fills, filles, nebots o nets, també són algú. Trist, molt trist, massa trist.

Així que, malauradament, caldrà esperar que arribe prompte el final de festes, i així desapareguen els coetets dels carrers i places, doncs sembla ser i cada any més, són elements imprescindibles de les nostres festes. El fantasma de la crisi no afecta la pirotècnia d'anar per casa.

Ho sent per la indústria coetera del país, però mentre els xiquets tiren coets de manera poc segura i els pares permeten que ho facen sense tindre en conter on ho fan, com i quan, no hauria d'estar permesa ni la seua venda ni per descomptat el seu llançament.