Teatre breu i nostre.

 Si el Teatre Gran, així en majúscules, en l'actualitat i per mor de la crisi econòmica, malauradament passa per una època de letargia, les formes breus, sembla tenen una estima sostinguda i constituïxen una font d'inspiració pels creatius del segle XXI.

Són bastants els autors i actors que en aquests moments opten per l'eficàcia i condensació expressiva de les peces breus, per trencar no tant sols en els esquemes del teatre comercial, si no també amb el teatre crític de caràcter social, decantant-se per un teatre que com a primer objectiu es planteja ser distracció, ser festa.

I amb aquesta línia naix, de la mà de “La ravalera teatre”, equip creatiu castellonenc format per tres joves de casa nostra, Laia Porcar, Núria Vizcarro i José M. Albinyana, la I Fira de Teatre Breu de Castelló, projecte que veu la llum amb la pretensió de portar aquest teatre breu del que parlàvem abans, als carrers de Castelló, propiciant la representació de cinc peces en continuïtat en cinc espais diferents, peces i llocs que deixen de ser privatius, invisibles, i per unes hores es converteixen en espais plens de paraules, llums i personatges de ficció.

Cadascuna de les peces que conformen “la fira” són inèdites i creades expressament per ser representades en espais concrets i prenen forma de la ma de dos actors, en cadascuna d'elles, de manera que, en total parlem de 5 obres, 10 intèrprets diferents en 5 espais únics.

Noyerma, Duelo de Tastavins, Aristóteles y Batman, Madres i La Teràpia, són les 5 obres de 15 minuts de durada cadascuna, amb temàtiques que van des del desig per tenir i la vida rutinària sense futur, fins el tractament de fòbies amb temàtica innovadora, passant per una competició de tastavins, una conversa entre dos desconeguts o una trobada generacional.

Cinc companyies La Inestable, La Medusa, Teatro de Cajón, La Ravalera i Juego de Damas, amb Amanda Aguilella i Alberto Esliman, Sonia Alejo i Tomás Ibáñez, Jordi Collado i Marc Escrig, Laia Porcar i Mari Rubio i Esther Ramos i Marta Vicente, com a actors i actrius que donen vida a la ficció.

I que dir dels cinc espais? Simplement que tots cinc tenen un caràcter històric i emblemàtic, responent a la tradició de la ciutat: La casa dels Vallés. barons de la Pobla, a l'antic carrer de l'Aigua, clar exemple del barroc castellonenc del XVIII, el saló de la llar de foc de l'antic Palau dels Tirado, actual Casino Antic, la Casa dels Òrfens, antiga casa del Bisbe Climent, la capella dedicada a la Verge del Lledó a l'antiga casa Asil del carrer de Vora Sèquia i la casa pairal de la família Pardo al carrer d'Amunt, edifici inclòs en el catàleg del pla específic de protecció del centre històric. Tot un luxe.

Ahir va fer-se l'estrena, hui, Dia Mundial del Teatre, continuaran les representacions, demà serà la cloenda, encara esteu a temps, cultura i teatre contemporani, gran teatre en espai menut i públic molt directe, teatre com a generador de canvi...jo, ja tinc les entrades!!!.