Dissabte de Pregó

Al poble ja es respira festa. Tal vegada “les carpes magdaleneres” són en els darrers anys els elements que, a una setmana vista de l'inici de les festes, ja van donant ambient magdalener, però en realitat és el vell costum de “reservar espai a la vorera” qui realment i per tradició marca el preparament de la festa.

I és que a Castelló som molt tradicionals i, des de fa més de 50 anys, els veïns que tenen la sort de viure als carrers per on han de transcórrer les tres cavalcades més representatives del primer cap de setmana fester: Pregó, desfilada de Gaiates i Pregó Infantil, s'apresten a treure al carrer, a la vorera, diferents elements per garantir-se un espai de privilegi.

Per això des de fa un parell de dies, ja es veien al carrer Moreres, plaça de Maria Agustina i carrers Sant Roc i Major, principalment, tot tipus d'enginys, des de les tradicionals cadires de cuina, passant pels caixons de taronja i verdures fins arribar a entaulats més o menys sofisticats, per no parlar de tots els cadafals que, les cada vegada més nombroses colles, trauen al carrer per gaudir de les festeres desfilades.

El costum, com dic, ve de lluny, tal vegada imitant les “grades oficials”, la tribuna d'autoritats de la Porta del Sol, que, també any rere any, tot i modernitzar-se creix en tamany, senyal inequívoc que, cada dia en són més les persones “amb qui l'ajuntament ha de quedar bé”.

Recorde uns anys en què a la plaça de Santa Clara també es muntava un cadafal oficial, i a imitació d'altres llocs també va sorgir la idea, que encara continua, de “la venda de cadires” per presenciar les diferents desfilades, sent a hores d'ara un element més d'ingressos per la Junta de Festes.

I és que el Pregó d'aquesta vesprada, serà novament el tret de sortida de les tres grans desfilades, tot i que la festa, com tots sabeu, oficialment ha començat a les 12 del matí amb la mascletà d'inici de festes a càrrec en aquest 2015 de la pirotècnia Peñarroja que va ser la guanyadora del concurs de l'any 2014.

I tot i que l'any 1945, el de la renovació festera, la cavalcada del Pregó va suposar l'acte més original de les noves festes, suposant el vehicle ideal per la mitificació de les festes en l'àmbit popular, després de 70 anys ha deixat de causar admiració i de tenir la frescor inicial, convertint-se en una desfilada repetitiva, llarga i fins i tot avorrida.

De tota la desfilada del Pregó si m'he de quedar amb alguna cosa, per descomptat que ho faig amb el pregoner i més encara amb els versos d'En Bernat Artola, que empra la nostra llengua com a vehicle de dignificació de la festa, del poble i dels veïns, al·ludint a l'antigor d'aquesta i a l'orgull de pertanyença...

El Pregó és doncs el símbol de l'acció dinàmica de les nostres festes i mereix un tracte digne des de l'organització fins el darrer dels seus components. Serà així aquest que desfilarà esta vessprada? Poc de temps ens falta per comprovar-ho....