El símbol del poder municipal

El passat dissabte tots els ajuntaments del nostre país van ser constituïts d’acord amb els resultats de les eleccions del mes de maig. En tots els actes va haver un moment comú, aquell en el què, una vegada feta l’elecció de l’alcalde o alcadesa, rebia el símbol del poder municipal, la vara de comandament.

D’on ve aquesta tradición de rebre “la vara”? tindrà algun significat més profund a més a més del símbold ‘autoritat?  Doncs bé, si us ve de gust tractarem d’esbrinar-no.

La vara de l'alcalde és avui un mer adorn, un símbol representatiu del poder d'aquest càrrec municipal, però el seu origen va mé enllà del simbòlic del poder, eés un orige pràctic i útil per a l'exercici de les funcions de l'alcalde en seva etapa primitiva.

Cal tenir en compte que en els inicis històrics del càrrec, durant l'alta Edat Mitjana a l'Espanya musulmana, l'alcalde, llavors denominat Al Kadi, paraula provinent de l'àrab, que significa el jutge, era, com indica el seu nom, el jutge, el funcionari públic que dirimia les controvèrsies sorgides entre els ciutadans, i com a jutge del lloc resolia els desencontres dels vilatans residents al territori al seu càrrec.

Aquests litigis, atès que en aquella època versaven gairebé tots sobre qüestions derivades de les límits dels camps i cultius, o sobre la mida i longitud de les servituds de pas, o sobre la invasió de sembres, o sobre les construccions del veí que s’havia excedit en les seves dimensions,  fent necessari  haver de subjectar les decisions a les resultes d'amidaments indiscutibles i precises, llavors en vares, quartes, colzes, pams, peus o llegües, ja que el sistema mètric decimal no s'havia acordat ni adoptat encara en aquella època.

Així, l'alcalde era qui havia de dirimir les controvèrsies, de manera incontestable, fent mesuraments oficials, en vares, usant la seva vara oficial, la dimensió de la qual era respectada perquè venia d'una asseguda tradició i no es discutia, sent acceptada com a mesura homologada i referència inqüestionable. Tots els mesuraments, per dirimir desacords, es feien per, i amb, la vara de l'Al Kadi, que constituïa la unitat mètrica legal i inqüestionable. Per tant la pràctica de portar “la vara” està associada al mecanisme per legitimar i fer visible l’autoritat civil, que contava entre les seues funcions en imposar regles i sancions.

L’us del bastó de comandament per part de l’autoritat civil va convertir-se amb el pas dels anys en una tradició sense cabuda en la legislació nacional, tot i que  tots els alcaldes han de saber  que el bastó és l’emblema de l’autoritat, de manera que una de les errades de protocol més freqüents que veiem en moltes ocasions és el lliurament per part de l’alcalde o alcadessa del seu bastó a qualsevol personatge rellevant, sent aquell un acte de submissió errat i impropi, tot i que pot semblar un gest simpàtic.

Si l’alcalde no ho té clar, per això està el cap de protocol  per recordar que “la vara” és un present de la dignitat democràtica que es té per l’elecció dels ciutadans. Que un alcalde lliure la vara és tant absurd com si un militar es lleve els galons davant el rei  i li’ls donara.

I una curiositat, el President o presidenta de qualsevol Comunitat Autònoma no té com a distintiu el “bastó”, perquè mai ha hagut de dictar justícia. Existeixen això si, uns altres estaments civils o militars que també porten vara de comandament, és el cas dels generals i coronels militars o en el món judicial els jutges i jutges de pau.

Indistintament a la seua composició material, de fusta noble, generalmene cedre del líban, i empunyadura de metall més o menys luxosa, es distingeixen pels colors dels cordons de seda que hi pengen, identificant l’autoritat del seu portador, color or i negre per l’alcalde i negre i or pels tinents d’alcalde.

Històries curioses sobre “la vara” hi ha moltes, des d’aquell alcalde, de qui no diré el nom ni la ciutat per respecte, que va fer col·locar a l’interior del bastó un punyalet per la seua defensa personal, a aquell altres, curt de talla, però no d’astúcia i subtilesa, que al ser rellevat del càrrec, va lliurar “la vara” sense el pom d’or, i al ser preguntat pel seu substitut, va dir-li que l’havia tallada per què era excessivament llarga per la seua estatura, o la vara de Rita Barberà alcaldessa que fou de València, que porta tants anells d’or com vegades ha ocupat l’alcaldia.

Reflexions al voltant d’un element gens senzill, la vara de comandament municipal, petjada tangible en la construcció de la  història política en aquest cas de Castelló, el meu poble.