Igual que ací

Fa uns pocs dies vaig signar la petició com un acte quasi testimonial, de suport, pensant que no serviria per res, en una campanya promoguda per Avaaz.org, una organització d'àmbit mundial sense ànim de lucre, creada el gener de 2007 per promoure l'activisme en temes com el canvi climàtic, els drets humans, la corrupció, la pobresa i els conflictes. Segons el seu director, president i fundador el canadenc-britànic Rickel Patel, la missió principal de l'organització és tancar la separació que hi ha entre el món que tenim i el que la majoria de la gent desitgem.

Es tractava de signar per recuperar una política energètica al nostre país on no es penalitzen les energies renovables i nétes per protegir els interessos d'una elit dominant, en contra de les necessitats del planeta.

No sembla ser de justícia que es penalitze l'autoconsum d'energia néta, solar, entre els ciutadans d'un país, Espanya, que disposa de moltes hores de sol. No, no deuria de promoure's mai, com s'està fent, una dràstica retallada a les energies renovables i menys encara, basant-se en uns informes que, acaba de demostrar-se, no existien.

Va ser allà per finals de l'any passat quan va aprovar-se pel govern del PP la llei del sector elèctric que introduïa l'anomenat impost al sol, peatge de recolzament, taxa que gravava l'autoconsum instantani d' energia solar, un gravamen tant alt que, en la pràctica, resulta mes a compte usar l'energia de la xarxa que fer us de l'energia neta del sol. Incomprensible però real, ara i ací, al nostre país.

L'impost al sol ha fet que els càlculs no siguen beneficiosos pel productor-consumidor d'energia solar, doncs, tot i pensant que l'autoconsum estalvia el cost de comprar electricitat (13 cèntims d'euro el kw/h) i que podria vendre's l'energia sobrant a uns 11 cèntims el kw/h, el peatge de recolzament a la producció obligats a pagar a les companyies elèctriques, afegit al preu de venda de l'energia sobrant, la meitat del previst inicialment, i l'obligatorietat de donar-se d'alta en un registre oficial, fer declaracions periòdiques a Hisenda i pagar un representant en el mercat elèctric, fan impossible, en el país del sol, fer us d'aquesta energia. Vostés ho entenen? Jo francament no.

I més encara quan llig la notícia que a Califòrnia, l'estat més poblat dels EEUU, en un clima molt semblant al mediterrani, 3600 hores de sol anuals front a les 3200 de Castelló, s'està duent a termini una iniciativa política, no un acte de caritat, per la qual les empreses energètiques contaminants, estan pagant panells solars a les famílies més desfavorides, es a dir, s'està aplicant des del govern un programa públic en el que les empreses paguen, per tona de CO2 emesa a l'atmosfera, destinant-se els diners recaptats a la compra de panells solars pels habitatge més pobres.

Malgrat l'elevat cost que suposa la instal·lació, amb bons programes de recolzament, amb empreses innovadores, amb consumidors involucrats, l'energia solar s'està convertint, en aquell estat americà, en un punt fort, doncs depenent de la zona, arriben a estalviar-se vora 1000 dolars anuals en electricitat per família.

I sembla que el mètode funciona molt be. Mentre les productores d'energia fòssil paguen pels danys que estan fent al planeta, els beneficis van destinats a reparar el medi ambient, doncs l'energia neta, produïda pels panells solars, porta a menors emissions i a una davallada en les factures dels residents.

Fins i tot els polítics més conservadors de l'aquell estat estan a favor d'aquesta iniciativa. Un programa que, ja voldria jo, s'aplicara també ací a Espanya.

Com ho veu senyor Soria? Algun dia no massa llunyà primarem l'autoconsum i recolzarem les instal·lacions solars familiars?, o pel contrari, seguirem enriquint les energètiques? Pensen, pensen Vosté i el senyor Rajoy... les eleccions generals no estan gens lluny.