Honorable

 És ben sabut que arran de la instauració de la democràcia a Espanya, les diferents Autonomies van anar assolint l'Autogovern, de manera que al Territori Valencià, fou l'any 1982, després d'haver estat aprovat l'Estatut, quan va restaurar-se l'antiga institució foral, abolida l'any 1709 com a conseqüència de la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta, prenen el nom de Generalitat Valenciana.

Des d'aleshores ençà formen part d'aquesta institució les Corts Valencianes, òrgan legislatiu, amb 99 membres elegits democràticament, el President o Cap del Consell, amb competències màximes en matèria de promoció i relació institucional i elegit de manera majoritària per les Corts, i el propi Consell, òrgan executiu col·legiat que governa al País, nomenat pel president i conformat per diferents conselleries, entre 8 i 12, òrgans administratius de la pròpia Generalitat.

Diu el diccionari que honorable és un adjectiu que cal aplicar a la persona que actua amb honradesa, de manera que és digna de ser respectada. Com a tractament sol emprar-se per designar determinats càrrecs o dignitats, persones importants que, a la vegada, se suposa actuen amb honradesa en les seues tasques.

Des d'aquell llunyà 28 de juny del 1983, el passat diumenge van acomplir-se 32 anys, en què Joan Lerma va ocupar la presidència fins a hui mateix, dia en què Ximo Puig, dona inici a la novena legislatura, un bon nombre de persones han anat ocupant els seients de les Corts, la presidència del Consell i els llocs capdavanters en les diferents conselleries.

Tots ells persones que, el poble assumia eren respectables, i per tant, totes elles s'havien guanyat per la força de les urnes, la confiança directa dels diputats o les seues trajectòries professionals i humanes, aquells tractaments que pel càrrec els hi corresponia, Il·lustre senyor/a, als diputats de les Corts, Honorabe senyor/a al Conseller/a, i Molt Honorable Senyor/a, al President de la Generalitat Valenciana.

I així, amb el pas dels anys, tots els Caps de les diferents Conselleries, tots i totes els Consellers i Conselleres, han anat usat precedint al seu nom de pila, el títol d'Honorable Senyor/a, tal i com els hi pertocava.

Però, no tots i totes han estat dignes de ser considerats Honorables, doncs no tots han actuat amb honradesa en els seus càrrecs. Tots tenim a la memòria els casos de Victor Campos, Luís Fernando Cartagena o Rafael Blasco, per citar els més populars. persones que van entendre la política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció.

Fets, actuacions com les de les persones abans citades, han influït, sense cap mena de dubte en el canvi de govern que ara, hui mateixa encetem amb el nomenament d'un nou Consell, d'uns nous Honorables, en l'inici de la novena legislatura valenciana.

I ara al capdavant d'una Conselleria, la d'Educació, amb amples competències d'educació, formació professional reglada, universitats i ciència, promoció i patrimoni cultural, bandes de música, política lingüística, esport... i un ample etcètera, el Molt Honorable Puig, col·loca a qui fa poc més d'un mes era un quasi desconegut, per una ampla majoria de valencians, a un jove mestre d'escola, compromés amb els seus alumnes, el seu poble i el seu País, i que amb la força de les urnes va adquirir primer la categoria d'Il·lustre Senyor, al ser elegit diputat autonòmic, i ara, Honorable al ser designat Conseller.

Un home, un treballador de l'ensenyament que xafa de peus a terra, a qui han precedit en els darrers 20 anys a la seu de l'avinguda del Campanar tota una sèrie de dirigents del Partit Popular, Villalonga, un diplomàtic de carrera, Miró, una enginyera agrònoma, Camps, un llicenciat en dret, Tarancón, un llicenciat en filosofia, Gonzalez Pons, llicenciat en dret, Font de Mora,metge forense, Ciscar, advocat, i Català, advocada... cap ni un procedent directament del món de l'ensenyament.

Honorables que, sense haver estat imputats, sense haver perdut la condició pública de l'honestedat, si que han portat a l'educació valenciana al caos, estimulant el creixement de l'educació concertada, de l'empresa privada, en detriment progressiu de l'educació pública, aplicant-li polítiques de quasi-mercat que han acabat aguditzant les desigualtat en el malmés sistema educatiu.

Amic Vicent, quina responsabilitat més gran en acceptar el càrrec, quin acte de valentia, doncs no serà gens fàcil mantenir eixe compromís amb la defensa de l'educació crítica i a la vegada buscar un futur per a l'educació pública, per aconseguir una educació democràtica en una societat molt canviant. Gràcies pel seu esforç Honorable Senyor Conseller...