El pati de les monges

No recorde haver-la vista mai oberta, o tal vegada sí, però en molt poques ocasions, quasi mai. M'estic referint a la porta de fusta, ampla, espaiosa, de servei, oberta al final de l'alta tanca que dona al carrer del Governador i que envolta tot el reial monestir de la Puríssima Sang de Crist, del carrer d'En Nuñez d'Arce, conegut popularment com el convent de les caputxines, però la casualitat ha volgut que aquest matí en passar pel la vorera del carrer Governador trobara que la porta estava oberta de bat a bat.

El motiu era més que evident, unes obres de remodelació del propi pati o de les instal·lacions del convent, han fet que una gran quantitat de formigó haja estat descarregat a l'entrada d'aquest pati, ciment que uns operaris s'encarregaven de endinsar des del carrer a l'interior, deixant mentrestant a la vista dels vianants “el pati i tot el seu contingut”, espai que difícilment pot contemplar-se a peu de carrer.

La contemplació des de la vorera estant del contingut del pati donava “per se” sensació de pau i tranquil·litat, un oasi de verdor amb arbres fruiters, palmeres, plantes ornamentals, jocs florals, unes parres, una figuera... tot amb sensació d'estar vigilat i conreat per mans amoroses al llarg dels temps, en els darrers anys i segles...

I és que aquest Reial convent que per més de 300 anys fou ocupat i custodiat per l'ordre caputxina el maig del 2012 va haver de tancar les seues portes doncs la crisi de vocacions va fer que en aquells moments només tres germanes conformaren la comunitat del monestir contemplatiu, i amb una edat avançada que aconsellava el seu trasllat a la casa caputxina de Barbastro.

Deixant a banda la polèmica suscitada en relació al ric patrimoni del monestir i si era o no aconsellable o necessari el seu trasllat a l'igual que es feia amb les germanes Regina, Rosalia i Mª Isabel, calia decidir que fer amb l'immoble que incloïa el convent, l'església i el propi jardí-pati.

Va ser desig manifestat pel bisbe Casimiro López i per tot el veïnat castellonenc que aquest fora ocupat per una nova comunitat de monges també contemplatives, doncs amb aquesta finalitat fou construït i usat per molts segles.

De manera que només unes setmanes després, una nova comunitat religiosa “Las esclavas del Santísimo Sacramento y de la Inmaculada”, un institut religiós contemplatiu fundat el 1944 a Málaga i procedents del convent de Borriana, arriben al convent del carreró de les monges, les “noves germanes” que, a més a més de la seua tasca de brodat i confecció d'ornaments litúrgics, tenen com a missió principal el culte d'adoració al Santíssim Sacrament en unió íntima amb la Verge Immaculada, de manera que a l'església el Santíssim està exposat les 24 hores del dia, essent un dels pocs, tal vegada l'únic espai religiós a la ciutat on es puga fer adoració perpètua del Santíssim.

I vet per on, també directa o indirectament aquestes “germanes”, aquestes noves inquilines del monestir mantenen el pati o jardí que, tal vegada siga també el lloc d'esbarjo comunitari les dues hores diàries de les que les monges disposen.

Després de la contemplació del jardí des de la porta de servei estant, només em queda en el pensament una curiositat, per què hauran aprofitat tota aquesta quantitat de ciment descarregat aquest matí? Quina mena d'obres estaran realitzant? Seran a la casa-convent?, tal vegada a l'església?, o al propi pati?