Urgències denunciatòries, la protesta és un dret.

Manel García Grau va ser un xicot de Benicarló, poeta i filòleg valencià, professor, investigador, novel·lista i estudiós literari amb qui vaig tenir la sort de compartir moments únics en l'esdevenir cultural del nostre poble i que va deixar-nos per anar-se'n al parnàs dels immortals, fa ja, com passa el temps, 9 anys.

Si el bon i mai oblidat amic retorna hui a la meua memòria és perquè de la seua extensa obra poètica, un títol, un poemari, publicat l'any 2003, “La mordassa”, un llibre que com diu Sebastià Alzamora al pròleg, és “un llibre de posicionament moral i polític, un llibre antisistema”, en definitiva un poemari d'urgències denunciatòries, vet per on, torna a estar de rabiosa actualitat.

I és que hui mateix, primer dia de juliol, arriba, entra en vigor al nostre País el trio de normes mordassa, la llei antiyihadista, la llei 1/2015 de reforma del codi penal i la llei orgànica 4/2015, o llei de seguretat ciutadana, la ja qualificada popularment com a llei mordassa, aprovada en el seu moment de manera exclusiva amb els vots del Partit Popular, desatenent crítiques de diferents ONG's, moviments socials, la UE i inclús l'ONU, i que contempla més de 40 infraccions que porten lligades multes fins als 600.000 euros, substituint a partir d'ara la també criticada en el seu moment “llei Corcuera” de 1992.

Una llei retrògrada que tot i ser defesa pel PP com a llei conciliadora, dient per exemple que “les manifestacions seran més lliures perquè estaran protegides contra els violents”, el poble considera que s'està creant de manera encoberta un estat policial, on el govern busca mantenir, de manera descarada, particularment a través de la supressió de determinades llibertats civils i un gran desplegament de mecanismes de vigilància, un més estricte controls sobre la societat. Dotant de més poder a les forces de seguretat per imposar sancions administratives quan aquella decisió, fins ara era potestat dels jutges.

A les paraules, als versos “No a la prohibició de cap pensament / I a la mort de cap rosella germinada per la gola” que escrivia Manel García al seu premonitori llibre, jo ara afegiria ara 12 anys després “no a totes les coses que ens oprimixen i no ens permeten ser persones lliures”, diguem no a les normes mordassa.

Les normes mordassa que l'oposició s'ha compromès a derogar immediatament si el PP no guanya les pròximes eleccions generals ens retrauren a èpoques passades, suposen per una gran i ampla majoria de ciutadans a peu de carrer, un retrocés democràtic injustificable.

No dic que no tinga algun aspecte que puga ser beneficiós per la ciutadania, però aspectes com la presumpció d'innocència que fins ara prevalia en l’ordre penal, siguen substituïts per la presumpció de veracitat dels atestats administratius, suposa clarament que el ciutadà denunciat perd garanties a l’hora de defensar-se, i així com l'incloure com a terrorisme qualsevol acte que altere la pau pública, o l'ampliació de la llei d'estrangeria que limita, encara més, els drets de les persones migrants i refugiades, fa pensar que la intenció de les reformes legislatives no és una altra que controlar situacions molestes, restringint drets fonamentals dels ciutadans com el de reunió, el de manifestació o el de llibertat d’expressió, la qual cosa representa una autèntica puntada a l’Estat de Dret,

El no tenir en consideració les demandes de la societat civil, els moviments socials i les organitzacions no governamentals per redactar i aprovar normes legals que limiten llibertats, no és un bon camí per ningú, tampoc per Govern. Pensen Vostés que aprovar i ficar en marxa aquesta trilogia mordassa, sobretot, tenint en compte que prop de 82% de la població espanyola no ho accepta, és una bona estratègia? També a nivell nacional, com els hi acaba de passar a les eleccions autonòmiques, estant perdent el nord i així, de segur, prompte perdran les eleccions i el poder de fer i desfer a la pròpia voluntat. Si més no és el meu desig.