Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones. El grup poden ser els habitants d'una localitat, d'una comarca, d'un país o d'una diòcesi; a Castelló Sant Cristòfol, Sant Vicent Ferrer o Sant Blai tots sabem, són els nostres patrons i també és molt habitual que siguen patrones les advocacions marianes, en el nostre cas, l'estimada i venerada Verge del Lledó.
També podem parlar de patrons
pels pacients d'una malaltia o per les persones que exerceixen una determinada
professió, per citar només alguns exemples tots tenim al cap, Sant Isidre dels
llauradors, la Mare de Déu del Carme dels mariners, Santa Cecília dels músics o
Santa Llúcia dels oculistes...
Però el que no imaginava mai
és que fins i tot podíem trobar un sant patró dels lladres, de les persones que
roben, ja que tots sabem que l'acció de robar, l'acció de quedar-se una cosa
que és d'un altre, és un delicte, un mal amb conseqüències jurídiques penades
per la llei.
I sabeu quin és el patró
dels lladres? Alguns pensareu que Sant Dimes, aquell lladre "bo",
penedit dels seus pecats, que va ser creuclavat al costat de Jesús; i és ben
cert, però també Ferreolus, Sant Ferriol de Viena,en castellà Ferréolo, un
militar romà, que va viure a la segona meitat del segle III, mort decapitat,
per la fe cristiana, la festivitat del qual l'església celebra hui, 18 de
setembre.
No és un sant massa conegut
entre nosaltres; de fet jo no conec cap persona que porte aquest nom, be, de
fet tampoc conec cap Dimes, però existeix una tradició que assegura que la
ciutat gallega del Ferrol es diu així perquè Ferriol, el sant, hi va anar a
aquelles terres per evangelitzar.
El martirologi, llibre
litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint
l'ordre dels dies de l'any, diu que Ferrelous que va ser un tribú militar de
l'exèrcit romà, a la guarnició de Vienna Allobrogorum, prop de la ciutat de
Lió. Durant la persecució de l'emperador Deci, a mitjan segle III, el
governador Crispí ordenà que tothom fes sacrificis als déus. Quan Ferriol va
negar-s'hi, fou detingut com a cristià i torturat. Empresonat, va escapar del
calabós i fugí; fou detingut quan anava a travessar el riu Ger i fou decapitat
a aquell mateix lloc.
Però també hi ha una
llegenda... Tradicionalment, s'explica la història d'en Ferriol com a cap d'una
colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa. Ferriol tenia el costum
d'anar a la taverna després de robar, on s'apostava qui podia mantenir
l'equilibri havent begut força vi. Com que en Ferriol era molt creient també
anava a confessar-se després de delinquir; un sacerdot li digué: "El que
no vulgues per tu, no ho vulgues per ningú".
Sembla que el lladre va
reflexionar i va decidir deixar de robar; en dir-ho, els seus companys lladres,
el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren. Aleshores, l'enterraren
al celler de la taverna sota una bóta de vi. Miraculosament, el vi d'aquella
bóta mai deixava de rajar, fins que un dia el taverner el va descobrir enterrat
i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta.
Des d'aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els
companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no
s'acabava, el conegut ball de Sant Ferriol. Siga com siga, a set kilòmetres de
Besalú hi ha el lloc de Sant Ferriol, on s'originà la llegenda. Hi ha una
ermita dedicada al sant on fins i tot hi ha una relíquia que se li atribueix.
Curiós el dia d'avui... curiosa
història i més encra curiosa llegenda, curiós Ferreolus, Ferréolo o Ferriol,
tant s'hi val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada