25 anys...l

M'ho recorda hui mateix l'amic Vicent Farnós en la seua secció efemèrides, del diari Mediterràneo. A l'estiu del 1994 una nova Junta de Festes va venir a substituir la que fins aquell moment era presidida pel metge Sixto Barberà, i que havia d'encarregar-se d'organitzar i gestionar les festes dels anys 1995 i 1996, unes festes d'allò més especials doncs es commemorava el 50 aniversari de la nova estructura festera.

Una nova Junta en la qual el recordat periodista Paco Pasqual va ficar molt d'interés perquè estigueren representades el màxim nombre d'institucions festeres de Castelló, per la qual cosa van realitzar-se diferents reunions entre les Gaiates, altres Ens Vinculats i l'aleshores naixent Federació de Colles, que va quallar amb la composició d'una Junta encapçalada pel jove advocat Juan José Pérez Macián i de la qual va convidar-se'm a formar part per ocupar la Secretaria.

Una Junta elegida al juliol i amb un clar repte, que l'any del cinquantenari Castelló gaudira de les millors festes mai viscudes. I una de les primeres accions de la nova Junta va ser l'elecció de les Regines per l'any 1995, celebrada el darrer divendres del mes d'agost al saló de plens de l'ajuntament. L'elecció va ser tot un encert de la Junta; les festes del cinquantenari no podien tenir millor Regina que Alejandra García, la néta de Pepito Garcia, l'autor del pas-doble més popular fester de Castelló, el Rotllo i Canya, a qui acompanyaria en el càrrec infantil, Belen Monerris, la filla d'un altre gran fester i amant de les tradicions.

Han passat 25 anys i encara resta en el record dels castellonencs, no tan sols dels qui vam formar part d'aquella Junta, el que va suposar per la ciutat la celebració. Aquell any de 1995 havia de ser especial, i tant que ho va ser! D'entrada calia un "logo" commemoratiu innovador, diferent i únic, que va ser creat per l'artista més "trencador" del moment, Juan García Ripollés, "El beato Ripo", amb un clar significat fester, la seua pròpia mà amb dits llargs, representació icònica de les canyes magdaleneres i zero, representant el típic rotllo. (5 dits + 1 rotllo = 50 anys).

Després van venir les reunions setmanals i distribució de tasques, i més novetats, fins i tot va fer-se una edició exclusiva d'ampolles de cava, preludi dels molts brindis s'haurien de fer pels continus èxits aconseguits.

A la jove Alejandra i l'encantadora Belen, hui dones fetes i dretes, van seguir Isabel García i Clara Sanchís l'any 1996, dues regines que van tancar el cicle de la Junta.

Han passat 25 anys, quasi ni me n'havia adonat, un quart de segle!, i tot ha canviat; hem crescut en tots els aspectes personals i festers. Les nostres vides, les d'aquells que vam conformar aquella Junta i de totes "les xiques" que van representar Castelló en aquells dos anys, han seguit camins diferents, distints, però a tots, 25 anys després, encara ens uneix l'estima per les tradicions i les ganes de festa.

25 anys treballant plegats, amb il·lusió i alguna tristesa, perquè així és la vida de la gent normal, la gent del carrer, la gent de Castelló...