Per a tots els temps i per a tots els homes...

 El juny de 1792 dues berlines surten de les Tulleries, una cap a Dunkerque, l'altra cap a Barcelona. Les ocupen, respectivament, Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, astrònoms als quals l'Assemblea Nacional Francesa ha assignat la tasca de mesurar el meridià entre aquestes ciutats amb vista a obtenir, "per a tots els temps i per a tots els homes", una mesura universal, el metre.

L'expedició esdevindrà una veritable aventura: als riscos físics implícits en la missió, que inclou l'ascens als cims més elevats i inhòspits, s'afegeix tota mena de sospites i incomprensions; n'hi ha qui els prenen per espies a sou del rei francés, d'altres els consideren xarlatans. El preu que la Història cobra a la Ciència és molt alt, el Comité de Salut Pública destitueix Delambre, Méchain és empresonat, però tots dos científics perseveren en la missió...

Aquest és l'argument històric, base de la novel·la, que el 1977 va escriure Denis Guedj, un matemàtic francés, actor, guionista i historiador de la ciència, que porta per títol "La mesura del món", traduït i editat a Espanya per Edicions 62.

I és que la vida de l'astrònom Pierre Méchain, que va viure a la segona meitat del segle XVIII, conegut entre d’altres coses per haver descobert 8 cometes i 26 objectes del cel, aventurer en aquell mesurament i altres expedicions, dóna per més d'una novel·la.

Un científic a qui la mort va sorprendre a Castelló, tal dia com avui de fa 215 anys, tot just a la casa pairal del seu amic Fausto Vallés, Baró de la Pobla, a l'antic carrer de l'aigua, hui d'En Cardona Vives, conseqüència de la malària que va contraure a les marjals del Puig, mentre efectuava alguns dels estudis de l'arc del meridià Barcelona-Balears.

I com és que Méchain va fer punta a Castelló? El seu destí inicial era Barcelona, però allí estant va descobrir una xicoteta desviació de tres segons en l'arc del meridià Dunkerque-Barcelona, determinant que calia fer els mesuraments des d'uns punts més al sud, de manera que va recórrer les nostres muntanyes: la Mola d'Ares, l'Espadà, el Desert de les Palmes, que van servir com a vèrtex per observacions més exactes.

Les circumstàncies polítiques del moment aconsellaven que fos embalsamat i enterrat en una doble caixa de fusta i plom per al posterior trasllat al seu país. Les seues despulles van ser soterrades a l'antic cementiri del Calvari, però el trasllat es va veure truncat per l'inici de la guerra de la independència el 1808; la seua tomba va ser saquejada amb la finalitat d'utilitzar el plom de la caixa per fer bales dels mosquets, per combatre als seus germans de país; i com les desgràcies mai venen a soles, els seus ossos van acabar a la fossa comuna, desapareixent per sempre...

El nom de Castelló gràcies a l'il·lustre visitant va arribar a tenir fama universal, fins i tot encara que semble pretensiós, podem afirmar que en aquest aspecte, viure en Castelló és viure en el mateix centre del món, ja que un tros de la història universal, transcorre pel nostre terme, i tot li ho devem a aquell genial geògraf i astrònom de qui vam perdre tot rastre.

Jo us convide com a homenatge a Méchain que hui us acosteu al passeig de Ribalta o a la casa del Baró, en un lloc i en l'altre trobareu el record que la ciutat ha dedicat a aquest personatge, o també al planetari que el recorda en unes sessions, i perquè no?, si ús bé de gust, llegiu el llibre, la novel·la de Guedj, que sens dubte us ajudarà, d'una manera força amena, a conéixer molts més aquest curiós personatge, i molts detalls d'aquesta apassionant història escrita fa més de 40 anys, per a tots els temps i per a tots els homes...