La ciutat

La ciutat

divendres, 6 de setembre de 2019

Margalló.


Des de fa una bona temporada estic suscrit al servei de notícies dels Espais Naturals de la Comunitat Valenciana, PARCS NATURALS i sovint rep informació de les diferents activitats que es realitzen en cadascun d'aquells espais.

Hui mateix se m'informa que al Parc de la Serra d'Irta, al municipi de Peníscola, s'obri al públic una exposició que amb el títol "El clim o crin vegetal es feia al teu poble", i que romandrà oberta fins al pròxim dia 30, ens mostra els aprofitaments d'uns recursos naturals que ja formen part del ric patrimoni etnogràfic.

La recol·lecció del margalló i l'obtenció d'una fibra vegetal anomenada clim o crin, ús que va promoure la proliferació d'indústries en la zona i que van donar treball a molta part de la població.

I és que el margalló, palma nana o palma margallonera, Chamaerops humilis, és una planta endèmica de la zona mediterrània, molt estesa per les nostres muntanyes litorals, tant que fins i tot la serralada del desert pren el cognom de "les palmes" per l'abundància d'aquest arbust i que també en l'actualitat serveix com a planta ornamental de jardins particulars i trobem en algunes places del poble, ja que si rep les atencions necessàries, pot arribar a superar els tres metres d'alçària.

Nosaltres, els qui allà pels anys 60 del segle passat eren "xiqüelos", sabíem de la seua vàlua com a element comestible, sobretot la part central i baixa, la medul·la o tronxo, que xuclàvem directament o el sucàvem amb mel. També alguns es menjaven els seus fruits, els dàtils, amb una dolçor asprívola i molt astringents, que popularment es coneixen a Castelló com a "dàtils de gos" o "dàtils de rabosa", perquè es diu que formen part de l'alimentació de les raboses o perquè en ser un arbust baixet, els bé fàcilment als gossets, en acostar-se, alçar la poteta.

El seu valor ecològic resideix en la seua resistència a la sequera. Les fulles, conegudes amb el nom de llatra, són grosses, en forma de ventall i eren les que tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. De manera que cada estiu, els camperols d'alguns pobles, sembla que els de la Serra d'Irta, ací a Castelló jo no ho havia sentit mai, procuraven abastir-se de fulles de margalló que, després d'haver-les blanquejades amb sofre, entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos.

Sembla que com a material d'artesania, la palma al tenir un tacte agradable, a diferència de l'espart, que punxa més s'emprava també per a confeccionar elements que ara anomenaríem "més fins".

De totes maneres per saber-ne més del cultiu, de les seues curiositats, de la seua història, en definitiva de la planta ara és un bon moment d'acostar-se no només a les nostres muntanyes i observar els margallons directament, si més no acosteu-vos a Peníscola, a Irta i millor encara al centre d'interpretació del parc, de segur que no us penedireu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada