Hui és un bon dia...

En aquest cap de setmana, des d'ahir i fins demà, la ciutat celebra el 768 aniversari del trasllat des de la muntanya i Castell Vell fins al pla, tot i que l'ajuntament al díptic editat per donar a conéixer i promocionar les moltes activitats per celebrar l'efemèride, o tracta com a aniversari de la fundació de la Vila de Castelló, històricament discutible, doncs la ciutat no va ser fundada si més no traslladada, doncs allò que Jaume I va atorgar al seu lloctinent, és ben sabut, fou un privilegi, el del trasllat.

Però deixant a banda si són 768 anys de la fundació o del trasllat, he considerat que hui era un bon dia per a conéixer més de prop el Castell Vell, els orígens de Castelló, la fortificació, bressol i llar pairal dels castellonencs, doncs la recent restauració del Castell, ha permés la seua posada en valor, i l'audiovisual i audioguia del Centre d'Interpretació, juntament amb la visita a unes ruïnes amb gran significació simbòlica per a la ciutadania, ens ajuden a apropar-nos al ric llegat històric heretat dels nostres avantpassats.

Aquesta vesprada m'haguera pogut acostar a veure l'espectacle de justes medievals que per honorar la Regina Violant se celebraven a la plaça de bous, o a la lectura pública del "llibre dels fets", o Crònica de Jaume I, obra que de forma autobiogràfica narra la vida i esdeveniments més importants en la vida del Rei, o a la desfilada costumista medieval, però no, he decidit, tot i que personalment ja l'havia visitat fa uns mesos, acostar-me al Centre d'Interpretació del Castell i després de contemplar els panells expositius i l'audiovisual, fer la visita autoguiada al recinte del Castell.

Com era sabedor que el recorregut disposava d'un panell d'inici i sis parades senyalitzades sobre la història, la morfologia, la funcionalitat i les tècniques constructives del Castell Vell i que allò, ficant-li un pessic d'imaginació i una mica d'intriga, agradaria als més menuts de la família, els he convençut perquè m'acompanyaren, -en realitat el que volia era que ells recordaren i associaren el dia i data de hui al fet de la visita-, i així, amb poca gent i bon clima, hem gaudit d'imaginar l'albacar, l'alcassaba, la casa andalusina, el poblat i el territori a la vegada que trepitjàvem el sol que en temps passats havien trepitjat moros i cristians.

I si, ara, retornats novament a casa, encara comentem allò que a cadascú li ha resultat més curiós, sorprenent o simplement interessant; tota una experiència singular ha resultat aquest passeig per la història en un dia tan assenyalat com hui i amb l'al·licient afegit de la caiguda del sol...

Castelló és història i tradició i cal mantenir tots dos vessants actius, ja que hui més que mai cal recordar que qui perd llengua, cultura, història o tradició, malauradament i sense remei perd la seua identitat. M'ha semblat una bonica manera de celebrar aquests 768 anys...