Inusual

Acabava la meua publicació d'ahir referida a l'inicial ajornament i més que probable suspensió de les Festes de la Magdalena 2021, amb la frase "diuen els que saben que a temps inusuals els hi corresponen mesures inusuals", i vet per on, a la mateixa hora en què jo estava escrivint aquella publicació és reunia telemàticament, sota la presidència de l'alcaldessa de Castelló, en sessió extraordinària, el Centre de Coordinació Operativa Local, organisme format per diferents especialistes en emergències, per revisar, actualitzar i mobilitzar els recursos necessaris per a frenar l'expansió del coronavirus al nostre poble, davant l'increment de la incidència acumulada que reflecteixen les dades fetes públiques en aquests darrers dies.

I vet per on, en aquesta reunió del CECOPAL de Castelló van acordar-se tot un paquet de mesures excepcionals, que fa només uns mesos consideraríem tots com a inusuals, per ser accions infreqüents, sorprenents, gens habituals i que van venir a trencar la rutina diària, l'esdevenir del veïnat, i que ara, tornaran a convertir-se com a mínim fins al 15 de febrer, per la seua repetició, en habituals.

La suspensió de l'activitat municipal presencial i no essencial, el tancament de les instal·lacions esportives i culturals, la potenciació del teletreball i la recomanació de seguir un autoconfinament el més estricte possible del veïnat, tornen a ser mesures que considerades extraordinàries i inusuals, han d'acabar en hàbits ciutadans si volem evitar al màxim les situacions de risc de contagi.

Davant la situació en la qual estem abocats, en la que s'ha fet públic que la incidència acumulada a la nostra ciutat supera ja els 500 casos per 100.000 habitants, i a mesura que van passant els mesos, setmanes i dies, tots anem adonant-nos-en que tenint familiars o coneguts als qui el "bitxo" d'una manera més o menys virulenta els hi ha atacat, jo i supose que alguns de vosaltres també, em faig la següent pregunta: És millor dedicar tots els esforços a erradicar el virus o seria millor dedicar-los a aprendre a viure amb ell? Quina serà la millor estratègia?, mesures inusuals o enfocament científic, flexibilitat i sentit comú? Difícil papereta...

L'estratègia seguida fins ara al nostre país i, naturalment al nostre poble, ha estat intentar contenir l'avançament del virus, però no hem d'oblidar que un virus és un microorganisme amb capacitat d'adaptació i evolució, i que mai pot eliminar-se del tot, per la qual cosa tot i que la ciència desenvolupe medicaments o vacunes, haurà de ser el nostre propi sistema immunitari, el que desenvolupant anticossos aconseguisca posar fre a la malaltia, per això, és possible que l'estratègia de coexistència, aprendre a viure amb ell, tot i ser molt arriscada en aquests moments, siga l'encertada...

Ajudaran aquestes mesures inusuals a arribar a frenar l'expansió? Hem de buscar la immunitat col·lectiva i, per tant, aquestes mesures, han de deixar de ser inusuals i extraordinàries per passar a ser "normals", estem parlant de consells de salut, d'apel·lar als valors cívics, mai d'imposicions ni restriccions amb l'esperança de salvar també l'economia.

Naturalment i malgrat que les vacunes desenvolupades fins a aquest moment no podem saber si són o no segures i sabent que no són eficaces contra la infecció, que no eviten que ens infectem ni que contagiem el virus a altres persones, coneixem que sí que ho són contra la malaltia, evitant que es desenvolupe aquella, per la qual cosa sóc també partidari de la vacunació com a producte que, esperem que més prompte que tard, ajude a aconseguir l'anhelada immunitat.

Siguem si voleu inusuals, però en el sentit de ser capaços de sorprendre'ns els uns als altres, demostrant que podem vèncer el virus no per casualitat sinó per repetició intencionada, per elegir la millor opció, que ara passa per assumir aquests reptes que ens presenta la CECOPAL i vacunar-nos en el moment en què ens corresponga. Açò no ha de durar per sempre!