Ja fa vint anys!

El temps passa, a vegades volant tan ràpid que resulta impossible atrapar-lo, a vegades lent i feixuc, com quan la carn se't fa bola i les mandíbules dimiteixen de mastegar més. Tots a partir d'una edat, i a mesura que ens fem gran tenim la tendència a desenvolupar una certa preocupació per allò que anem deixant al nostre darrere.

El temps passa i vint anys són vint anys, i encara que donen per molt, per mi, en arribar dies com el de hui, recorde coses que podria reviure fil per randa, com si haguessen passat ahir, com si haguessen estat recents, però que me n'adone en realitat ja fa anys vint anys que van ocórrer.

Vint anys! La xifra és tan rodona que resulta tota una temptació celebrar-la, una xifra suggeridora i plena de força, transcorreguts des d'aquells llunyans dimecres 5 i dijous 6 de gener de l'any 2000, dos dies en què vaig tenir la immensa sort de triat per part de la Junta de Festes de Castelló, per poder transformar-me en un dels tres reis més admirats de la història, un dels protagonistes centrals dels Mags d'Orient en la seua visita anual a Castelló, el rei Melcior.

Des del moment en què vaig acceptar la proposta vaig disposar-me a endinsar-me en el paper, "a estar a l'altura", ja que, estava segur, com així va ser, que el fet de poder estar en contacte directe amb una gran part dels xiquets i xiquetes de Castelló, en veure la seua il·lusió i els somnis de tot un any reflectits en un sol instant, m'ompliria de satisfacció.

Ser el Rei Melcior del meu poble en un any tan assenyalat, el 2000, va despertar en mi de tots els sentiments possibles el més inoblidable. Una vegada reps la teua vestimenta i corona comences a creure-t'ho una mica més. Vaig tenir la sort que van poder acompanyar-me uns patges també molt propers a mi. Recorde encara amb molta emoció el que va suposar ser Rei Mag a la terra que més vull i com van passar-me de volant els dos intensos dies...

El desembarcament el dimecres 5 a les 16.00 hores a la plaça de la Mar del Grau, la benvinguda oficial i els ulls emocionants dels menuts, seguit de la tradicional animació, la desfilada a Castelló a partir de les 19.00 hores, amb el recorregut des del Bisbe Climent fins a la plaça Major, la rebuda a l'ajuntament, el parlament al balcó, les xarrades amb els xiquets i les seues darreres peticions: els tamagotxis, els furbys o les nines bratz...,ue jo a dures penes coneixia, i l'endemà les visites als majors, a l'asil, a la llar de la tercera edat, on la salut va ser la petició transcendental d'aquelles bones persones a qui per uns instants vam fer felices.

Tot d'una, han passat dues dècades des que vam ser elegits, Saül Barbosa, Salvador Renau i jo mateix, Baltasar, Gaspar i Melcior, i malgrat que el passat mai torna, tot el que vam experimentar i fer en aquelles 48 hores, reviu i renaix com au fènix cada any, portant-nos a allò que som en el present, a mantenir-nos contagiats de la il·lusió dels Mags.

Per a qualsevol home que es pree, ser Rei Mag, és una de les majors il·lusions que es pot tenir a la vida. Un somni fet realitat, una experiència indescriptible. És com tornar a ser nen. I jo, vaig tenir la fortuna de ser-ho.

Per molts anys, mentre era xiquet, veia la cavalcada amb ulls com a plats i les butxaques plenes de caramels, era el dia més màgic de l'any; el 2000 vaig tornar a ser per mor de la màgia aquell mateix xiquet, però aleshores amb les butxaques plenes d'emocions i agraïments per triar-me com a Mag, emoció que encara em desperta ara, 20 anys després, i que pense m'acompanyarà per sempre...