Coses a mitges...

Tornen a sonar noves alarmes i no m'agraden les coses a mitges, el que és un dia i l'altre no, els canvis de roba com canvis d'opinió; no m'agraden els que ho resumeixen tot en "és cosa del moment". M'agraden els valents, els que decideixen avançar encara que hi haja dubtes. No poden, ara més que mai, els que ens governen, deixar les coses a mitges, cal fer el possible i l'impossible per garantir el nostre benestar.

I no és que el que s'ha fet fins ara "siga el no-res". Els diferents governs han fet moltes coses en aquests 10 mesos llargs de pandèmia, però, a hores d'ara, crec fan falta accions més actives i contundents i és que quan es fan les coses a mitges no deixen satisfet no ningú.

Vist el que estem veient de com evoluciona la transmissió de la Covid, sóc partidari d'un confinament "curt i intens", en lloc de fer les coses a mitges, que pense acabaran conduint-nos -com m'agradaria errar-, a un confinament irremeiable, per molt més temps i de forma catastròfica.

Tancar-ho tot pocs uns pocs dies, tan sols unes poques setmanes, per després seguir amb una vida econòmica, cultural, social i familiar  el més normal possible i mantenir el gruix dels negocis amb totes les garanties.

I perquè no es fa així? Perquè a parer meu, totes les filigranes que està fent el Govern posen en evidència que en la gestió d'aquesta pandèmia "falta una gran pota", que és la "capacitat real de compensar els sectors afectats davant la decisió que hauria de ser la de tancar", ja que és obvi que l'única manera de frenar açò implica disminuir el nivell de transmissió, la mobilitat i la capacitat de contactes.

Inclús els sabuts de l'OMS advoquen per confinaments "curts i intensos" quan la cosa "se'n surt de mare", actuació bàsica que, a la llarga, resulta molt més productiva per l'economia que no els pegats, i tancaments a mitges.

Les xifres que anem coneixent cada dia que passa són esgarrifoses, només hui, 600 nous casos confirmats a la nostra província, 412 als hospitals i 48 pacients a l'UCI, i fregant els 500 castellonencs morts des de l'inici d'aquest mal somni.

És veritat que aquesta situació serà "catastròfica o no" depenent de  múltiples variables, algunes bàsiques i controlables com el comportament individual, correcte majoritàriament però nefast en alguns incívics, altres altament imprevisibles com la capacitat de mutació i de contagi del virus, però sobretot han de ser les administracions les que amb accions contundents, i no a mitges, decidint un confinament total, intensiu i curt, actuant de manera enèrgica i sobretot clara, aconseguisquen, estant a l'altura de les circumstàncies excepcionals d'aquesta tercera onada, posar fre a aquest desenfré.

Estar confinats a l'inici de la pandèmia va ser dur, vam estar uns mesos sense veure la nostra gent, econòmicament insegurs, però l'esforç va pagar molt la pena. Ara el panorama és molt lleig, tot sembla indicar que o milloren les xifres, o anem al col·lapse i no només sanitari.

Tal vegada aquesta setmana siga crucial, siga la que ens duga a doblegar la corba, però, i si no és així?, un nou temps perdut. Tal vegada la situació comence a canviar aviat, i no tinguem més la sensació que s'estan fent les coses a mitges, amb por o sense la contundència necessària. Tant de bo. De moment cuidem-nos i cuidem els nostres, encara ens queda...