Sense sentit

Que la televisió al nostre país, ja siga a les cadenes oficials i públiqúes o les privades i autonòmiques, en aquests dies de Nadal i Reis s'òmpliga encara més d'anuncis que en qualsevol altra època de l'any, és una cosa a la qual ja estem acostumats.

Que els anuncis que ens emboteixen cada pocs minuts entre programa i programa o amb interrupcions en moments claus, siguen majoritàriament els típics d'aquestes festes familiars, cas dels de cava, dels de joguines o el de la loteria, també es pot considerar com a normal; més encara, fins i tot algunes marques comercials sense canviar el producte, destinen per la campanya del Nadal gran part del seu pressupost publicitari a crear anuncis exclusius, cas per exemple d'una coneguda marca de refrescos que aquestes festes ha rellançat el seu producte amb l'eslògan "Esta navidad el mejor regalo eres tú", o aquell altre d'una multinacional de l'alimentació que apostant per l'humor en el seu espot pretén ser una oda a la vida i una crida a viure el present des de la visió d'un peculiar personatge: la mort.

Però hui jo voldria centrar-me en un tipus especial d'anuncis, aquells que innegablement, durant aquestes festes, guanyen terreny en l'espai mediàtic, els de les colònies i perfums que, en les franges horàries de màxima audiència, un darrere de l'altre arriben a les nostres cases.

Semblen estar tallats quasi tots pel mateix patró: molt intuïtius, amb un escenari molt suggerent, ple de detalls amb els quals captar l'atenció del receptor, i que mitjançant un disseny quasi sempre futurista de l'ampolla i una persona coneguda, quasi sempre un actor o actriu de moda, tracten de presentar i vendre el producte mitjançant un missatge d'independència i autosuficiència, recorrent a la sensualitat i relacionant-lo amb una personalitat que només una fragància així pot aconseguir.

Però si totes aquestes característiques busquen fer-los luxosos, suggerents i provocatius, persegueixen l'èxit comercial de la fragància, el que més em trau de les caselles i no deixe de considerar un sense sentit, i crec que en comptes d'enamorar al consumidor, l'únic que aconsegueixen és l'efecte contrari, que acabem odiant el producte i la marca, són els àudios que acompanyen les imatges.

No em referisc a la música, que pot ser més o menys encertada, em referisc a les paraules, el diàleg?, o les frases que el complementen, quasi sempre en llengua estrangera, anglés o francés, quasi sempre un murmuri, un soroll sord i suau que fa quasi del tot impronunciable el nom del producte, un sense sentit per aquells que sentint-se atrets pel reclam i decidits a adquirir el producte, no arriben a aprendre com demanar-lo a la botiga, i és que de vegades són només números, exclamacions, frases originals, repeticions i dobles sentits, colors o simplement conceptes abstractes i metàfores.

I malgrat que una colònia o un perfum no dubte pot arribar a convertir-se en el millor reflex de la persona, que un aroma fins i tot pot arribar a representar d'alguna manera la personalitat i l'estil de cada un, pensant que és el nom del producte el que ens fa, en moltes ocasions, decidir-nos a provar o no, per mi, i puc estar errat, són tot un sense sentit la majoria dels impronunciables i inintel·ligibles diàlegs i noms que, insistentment els anuncis de perfums, dia si, dia també, ixen del meu aparell de televisor, aprenent a força de saturació a desconnectar i no processar.