Pepín.

Tot i ser una persona gran, aquest març haguera complit 98 anys, sempre ha estat el "sinyo Pepín", així en diminutiu.Hui, aquesta matinada, iniciat de poc l'any 21 del tercer mil·lenni, ens ha dit adéu per sempre en José Torres Amat.

Per a mi un estimat veí del raval, per la família una pèrdua irreparable, i per tots aquells "futbolers", amants d'aquell esport, un mític centrecampista castellonenc que allà per mitjans dels anys quaranta del segle passat, quan comptava amb 21 anys va jugar per dues temporades al club de la nostra ciutat, i també la seua, quan militava en la primera divisió nacional, passant a jugar després al Tortosa, al Nàstic de Tarragona i a l'Onda on va acabar la seua carrera professional a meitat dels 50.

Tal vegada el darrer supervivent de la primera etapa del Castelló en primera divisió en els anys 40 del segle passat, El mític extrem dret, després de fer en aquests darrers mesos diferents "driblins" a la mort, per guanyar temps, desorientant-la i superant-la, finalment ha passat a seguir demostrant la seua elegància com a futbolista al camp celestial.

La ciutat i el club de futbol que porta el seu nom hui està de dol. "Torres" com era conegut futbolísticament ha estat el darrer supervivent d'una època gloriosa i, tot i que no sóc jo massa aficionat al futbol, recorde com de content i satisfet se sentia quan ens contava, una i altra vegada, com el seu estimat Castellón, el diumenge 10 de gener del 2016, prompte haguera fet 5 anys, va retre-li homenatge, obsequiant-lo no només amb una placa recordatòria, si més no amb allò que més guardava dins el seu immens cor, l'aplaudiment a peu de gespa de l'afició de l'equip de futbol de la seua ciutat i de la seua vida.

Mentre el raval perd un altre gran home, una bona persona, el veïnat més proper perdem un veí xarraire, sempre disposat a la broma, sempre obert, un tertulià informal de carrer, a qui recordarem assegut a la porta de casa, o "al pany d'enfront", enraonant de tot amb tots, al costat d'Agustín, "Gostinet de la Colla", un altre veí que va avançar-se en la seua partida definitiva fa només unes setmanes marcant el camí al descans etern.

No és fàcil dir adéu per sempre a uns veïns estimats i menys encara en aquests temps de pandèmia on les limitacions són més que evidents, per això, des d'ací voldria jo hui en recordar al "sinyo Pepín" estendre el record a tots aquells veïns anònims o no tant que, en un camp o un altre, en l'esport, l'agricultura, el cant, la cultura, en definitiva en el dia a dia, han ajudat a fer història al nostre poble.

Recupere com a record una ENTREVISTA efectuada uns dies abans de l'homenatge així com la CRONICA del mateix acte, per si us ve de gust reproduir i així tractar d'omplir amb la seua veu i la seua alegria el gran buit que ens deixa la seua mort.

El més sentit adéu per un gran professional de la pilota, però, sobretot, per aquells que com jo el coneixíem en el seu dia a dia, el meu record sempre anirà lligat a les seues altres passions més enllà de la pilota, l'estima, el respecte i la generositat pels seus veïns. El seu somriure serà el nostre millor record per sempre.