Satisfacció

Sé, per haver-ho experimentat en primera persona fa ja un bon grapat d'anys, i posteriorment viure-ho amb altres membres propers de la família, el que suposa en temps, esforç i dedicació, realitzar primer i, defensar després, una tesi, aquell escrit d'investigació de caràcter original sobre un tema en concret i que permet obtenir l'últim i més important grau acadèmic que confereix una universitat.

Un fet únic i irrepetible que "deixant marca" per tota la vida de la persona suposa una enorme satisfacció per haver superat el desafiament intel·lectual que el treball duu associat.

Desenvolupar una tesi no és una feina qualsevol, requereix una combinació d'habilitats tècniques, intel·lectuals i emocionals per a la consecució de resultats òptims en contextos de considerable exigència, generalment processos de llarga durada comparables a una carrera de fons.

I si hui parle de tesis, de la consecució de grau de doctor, i dels records d'aquell moment, és perquè hui en concret, una persona estimada, filla d'uns bons amics, a la que sense ser família directa he vist créixer des de la seua infància i tinc en molta estima, "una flamant doctora" per la nostra volguda UJI, Anna Marzà i Ibàñez, ha rebut en un acte públic, encara que limitat per la maleïda Covid-19, el VIII premi Cum Laude d'Humanitats, guardó concedit a la seua tesi doctoral, en la convocatòria que l'Institut Mon Juïc i la Xarxa Lluís Vives d'Universitats va fer el 2017, reconeixement que porta associat entre d'altres, la publicació d'aquesta.

Si un doctor, en aquest cas una jove doctora, després del seu gran esforç, veu recompensat el seu treball, no tan sols amb el títol acadèmic, si més no amb la publicació, difusió i el reconeixement públic d'aquell, el motiu d'orgull i satisfacció és més que il·lusionant, i no tan sols per ell/ella, sinó també per tots els seus familiars, companys, amics i, allò que està ara tan de moda, els seus al legats.

Que aquest guardó es lliure per primera vegada en un acte a la universitat Jaume I i a una jove professora, per una institució tan prestigiosa com la Xarxa Vives d'Universitats, que representa i coordina l'acció conjunta de més d'una vintena d'universitats de territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, i sota l'aixopluc de l'Institut Privat d'Estudis Món Juïc demostra que el contingut que revela el treball és de qualitat i travessa fronteres.

Més encara, que la tesi d'Anna haja estat la premiada entre les 56 candidates admeses, farà que ara, aquell treball, tinga un major ressò i siga distribuït i puga ser conegut arreu del territori de la Xarxa Vives, a totes les universitats i instituts de recerca nacionals i internacionals interessats en el tema. Una bona notícia en aquests temps de massa confinaments i tancaments.

Si voleu reviure el que ha estat l'acte acadèmic del lliurament només cal que punxeu en l'enllaç ACTE LLIURAMENT 

M'unisc des d'ací a les moltes felicitacions que de segur ha rebut en aquests dies l'Anna i al plaer que, no dubte experimentarà ara, i en major mesura cada dia que passe, en saber que el seu desig s'ha acomplert, que la seua investigació comença a donar els fruits; també a mi m'agrada i em complau. Felicitats xiqüela!