El seu desenvolupament i
aplicació en l'àmbit nacional es va efectuar a través del Reglament d'11
d'abril de 1912, que s'ocupava tant de les construccions noves com de
l'arranjament i el sanejament de les antigues així com d'establir els límits
per a la seua aplicació. En aquest àmbit, es van definir els ingressos màxims
dels beneficiaris (3.000 pts. el 1912 , 4.000 el 1919 i 5.000 el 1921, i es van
definir les dues fórmules de propietat, en renda amb promesa de venda al cap de
20 anys i per venda amb garantia hipotecària, permetent-se a les cases l'establiment
de negocis i petites indústries no contaminants.
Al nostre poble el 1922 es constitueix la Cooperativa Obrera de Casas Baratas de Castellón, anomenada també del Bovalar, amb la seu social al Centre Obrer de la ronda del Millars. Regida per la Junta General de Socis i el Consell d'Administració, la seua finalitat era dotar els associats de cases higièniques. Amb aquest objectiu es compraren uns solars, s'establiren quotes setmanals per a cada soci, iniciant-se la construcció, tot just ara fa 100 anys, en un solar al costat de l'avinguda de l'Oest, de 12 habitatges econòmics per als treballadors de la UGT, sota la direcció de l'arquitecte Lluís Ros de Ursinos. Acabada la construcció l'any 1930, crec van adjudicar-se per sorteig.
Posteriorment, en temps ja de
la segona república, van ser dues les cooperatives que van "pujar al
carro" de les Cases Barates: la primitiva Cooperativa de Cases Barates
Pablo Iglesias, de la UGT, amb vivendes al voltant del carrer Jorge Juan, i la
Cooperativa Obrera de Cases Barates, tutelada pel Centre Obrer La Unión.
La Cooperativa La Unión va comprar uns terrenys i construir, per als treballadors dels oficis, 30 cases al barri dels Mestrets, a la ronda de Vinatea i al carrer del Pare Tosca, amb una tipologia similar a les de Bovalar però dissenyades en aquesta ocasió per l'arquitecte Francesc Maristany.
Durant el juliol de 1936
s'acabaran 12 cases del primer grup, això no obstant el 12 de gener de 1937 es
paralitzaran les obres a causa de les confiscacions, que provocaran una pujada
de preus. El 19 d'agost de 1937 s'acabarà el segon grup de 12 cases aixecat pel
contractista Joan Bausà Flors. El projecte restarà inacabat a causa de la
guerra, tanmateix la construcció es finalitzarà durant els anys 40, ja en temps
de Franco.
Unes edificacions, unes cases, algunes de les quals encara hui en dia podem contemplar, que gaudien d'un règim jurídic i contributiu especial, no podent ser embargades durant cinquanta anys, eren inalienables i es van declarar exemptes dels impostos de transmissió i de qualsevol contribució durant un període de vint anys. Si li afegim que per part de l'estat hi havia primes de fins al 20% del valor del terreny i de la construcció, va fer que les cooperatives es llançaren , de manera espectacular a construir.
Ara, en aquest segle XXI,
100 anys després de les primeres construccions i de forma autoguiada amb plànol
digital, en format descàrrega o digital disponibles tots dos a la pàgina web
del Mucc, o una visita autoguiada amb guia en paper, que s'ha de sol·licitar a
l'oficina Tourist Info, podem, dins un itinerari pel centre de la ciutat, visitar entre les 10 ubicacions on es desenvolupaven activitats durant els anys de la
República, les façanes d'aquelles vivendes.
Veure part de la història de la nostra ciutat a través del "Castelló Republicà" i de "les Cases Barates", que encara conserven trets i característiques d'un Castelló de fa 100 anys, és un valor amb un gran rerefons històric i memorístic afegit per a la nostra ciutat, que dins la seua senzillesa constitueixen veritables joies arquitectòniques que hui encara perviuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada