De cabines

Durant molt de temps el telèfon va ser, a les cases del nostre raval, un article de luxe; allà on hi havia ocupava un lloc principal a la vivenda i les trucades eren tot un esdeveniment familiar i social. No serà fins a l'arribada de la dècada dels anys 60 del segle passat quan el telèfon deixa de ser un article de luxe i la seua instal·lació comença a generalitzar-se.

En paral·lel des dels primers moments del desenvolupament de la telefonia es va disposar de locutoris públics sempre atesos per operadores, amb les seues «cabines telefòniques» per facilitar la intimitat de les comunicacions, des d'on es podien establir les conferències urbanes o interurbanes. A Castelló estaven situades a l'edifici de la telefònica a l'inici de l'avinguda del Rei en Jaume.

Avançant en el temps i quan la tecnologia ho va permetre amb els aparells de pagament previ, es van disposar cabines aïllades i desateses que es van dispersar per l'àrea urbana per facilitar-ne l'accés a la població. Eren, com el seu nom indica, un espai estret i tancat. Així es procurava l'entorn d'intimitat adequat per fer trucades.

La primera cabina telefònica que pot ser anomenada així, amb totes les lletres, es va instal·lar a Espanya el 1963, no obstant no serà fins a finals dels anys 60 quan es generalitzen les cabines telefòniques, formant part del paisatge urbà del país i de la vida quotidiana.

A Castelló les primeres cabines que van instal·lar-se van ser 10 ubicades a les places de Maria Agustina, del Maestrat, Teodoro Izquierdo, Juan XXIII i de la Independència, als grups 14 de juny, La Paz i Cardona Vives, al final del carrer del Mestre Ripolles i al final de la Ronda Vinatea.

Unes cabines amb armadura d'alumini i vidres transparents que inicialment funcionaven "amb fitxes", però que prompte van poder ser usades amb monedes, destinades fonamentalment als veïns econòmicament més dèbils, que no podien tenir fixe a casa, i a aquells que havent-lo sol·licitat, per circumstàncies diverses, no se'ls podia atendre amb urgència.

Cabines que van ser inaugurades tal dia com demà, el dilluns 16 de gener de 1967, pel senyor Gonzalez Picó, delegat a Castelló de la companyia telefònica, acompanyat per l'alcalde Eduardo Codina que, per comprovar el bon funcionament del servei, va mantenir una conversa amb el senyor Miguel Ruiz, secretari de l'ajuntament.

L'èxit va ser tan gran que a la ciutat vam passar, en pocs mesos, de tenir-ne 10 a quasi una trentena, i per molts anys van constituir punts de trobada per a la majoria de persones que volíem parlar amb amics o familiars i no disposàvem d'una línia fixa als nostres domicilis. De manera que quan la majoria de la gent vam tenir telèfon a casa van anar perdent la utilitat.

No obstant això, l'autèntic cop de gràcia els ho van donar els mòbils. En el moment que qualsevol persona va tenir la possibilitat d'accedir a un mòbil les cabines es van quedar obsoletes, perdent la funcionalitat ja que els mòbils compleixen fins i tot millor la comesa original de les cabines, perquè l'usuari els porta a sobre.

A hores d'ara i segons les últimes dades de Telefònica, a la nostra província tenim 186 cabines telefòniques a la via pública. Una xifra que ha anat minvant amb el pas dels anys, ja que el 2015 encara estaven disponibles 400 terminals.

I si hui parle de les cabines és per un doble motiu, el primer ja l'he exposat, aniversari, 55 anys de les primeres cabines a Castelló, i el segon, perquè s'estima que finalment ha arribat l'hora de la veritat i des d'aquest passat 1 de gener de 2022 les cabines que sobreviuen a la via pública, deficitàries des de fa anys, es queden sense regulació legal que les empare, segons la Disposició Transitòria Novena de l'avantprojecte de Llei general de Telecomunicacions. Així les coses, les hem de veure desaparéixer a un ritme creixent els mesos vinents.

A la ciutat de Castelló podíem trobar fins fa uns anys una cabina a cada cantonada, però ara resulta una tasca àrdua trobar-ne una. Reposen als carrers com un element més del paisatge urbanístic i passen desapercebudes.

Descobrir cabines telefòniques i que, a més, funcionen resulta de vegades gairebé més difícil que trobar una agulla en un paller. Jo des d'ací us llance un repte, us convide a descobrir els llocs on encara podem veure-les, abans que desapareguen per sempre. Us animeu? Vinga, a veure quantes en localitzem... i si és en fotografia encara millor.