Curiós i bonic, però repetitiu i cansí...

Lope de Vega va ser un dels poetes i dramaturgs més importants del Segle d'Or espanyol, i admirat per molts va rebre el sobrenom de Fènix dels enginys i monstre de la natura. Darrere de la seua faceta de ploma brillant, s'amaga un personatge d'agitada vida amorosa i actitud allunyada de la moralitat de l'època. Diu la història que per difamació pública de qui va ser la seua musa i font d'inspiració Elena Osorio, una dona casada que després d'enviudar va rebutjar-lo, l'any de 1588 va ser condemnat al desterrament.

Aquests anys de desterrament els complirà a València que aleshores era una ciutat rica i populosa, amb una gran activitat comercial: oberta a la Mediterrània i mirant Itàlia. Li va quedar un record inesborrable d'aquesta ciutat i que va manifestar a través de la seua obra poètica.

En un dels seus poemes "Esto és amor", un sonet escrit l'any 1602, que pertany a la seua obra Rimas, un Lope ja madur, molt experimentat, ens fa una descripció de l'amor amb un torrent de verbs i adjectius encadenats entre comes i punts i comes, contant-nos no només tota la seua llarga vida amorosa sinó també tots els alts i baixos, tensions, contradiccions, sabors i disgustos de l'amor en general, de l'amor de qualsevol ésser humà.

El poema diu així: "Desmayarse, atreverse, estar furioso / Áspero, tierno, liberal, esquivo / Alentado, mortal, difunto, vivo / Leal, traidor, cobarde y animoso/ no hallar, fuera del bien, centro y reposo / mostrarse alegre, triste, humilde, altivo, / enojado, valiente, fugitivo, / satisfecho, ofendido, receloso. / Huir el rostro al claro desengaño, / beber veneno por licor suave, / olvidar el provecho, amar el daño; / creer que un cielo en un infierno cabe, / dar la vida y el alma a un desengaño/ esto es amor, quien lo probó lo sabe".

I vet per on, aquest poema és el que turisme de la Comunitat Valenciana està emprant a la campanya "Qui ho ha viscut ho sap" on a més de convidar-nos a conéixer els llocs més meravellosos i espectaculars de la nostra terra valenciana, ens inviten i animen, a veïns i forasters, a compartir el destí, el lloc, el poble, i parlar de l'experiència.

No està mal pensada la campanya, és diferent; està bé allò d'afegir el valor de l'opinió personal i la seguretat del conegut. Està bé allò de tornar a viure i tornar a confiar. Està bé allò d'apel·lar a les emocions per tornar a gaudir i sentir-se segurs, però també és veritat que la canturel·la a força de veure-la i escoltar-la cada dia i a totes hores, resulta ja massa repetitiva, cansina i fins i tot avorrida.

Serviceplan Espanya, el grup de comunicació, l'agència que hi ha al darrere de la campanya, estic segur que en la proposta el que buscava eren resultats en visibilitat, i innovació, així i tot tal vegada no va pensar en aquell aforisme que un altre escriptor, quasi contemporani de Lope, Baltasar Gracián, va fer famós, sobre el fet del no cansar i que diu "lo bueno, si breve, dos veces bueno", i és que les coses, quan són breus, curtes, són molt millors que quan es tracta d'una cosa molt llarga, molt estesa o molt repetitiva.

M'agrada escoltar la canturel·la, m'agrada contemplar les boniques imatges que acompanyen els versos, ja siga l'Albufera, Benidorm, Xàbia, Peníscola o Morella, tanmateix un espot d'un minut de durada vist en més de 6 ocasions la mateixa vesprada-nit, em resulta del tot embafós.

Encara que aquesta publicitat turística haja estat creada per vendre essencialment paisatges, ambients, comoditats, luxes o somnis en lloc de productes peribles, al final t'entren ganes de canviar de canal i, això, és molt trist.

Supose que deguera costar molts diners, que cal amortitzar, això no obstant si pensem que la presentació va fer-se per estrenada a FITUR-21 i que aquesta fira va celebrar-se la segona meitat del mes de maig del 2021, no estarà ja amortitzada la inversió?

Senyor secretari Autonòmic de Turisme, senyor Francesc Colomer, cal tenir objectius clars i planificar-los amb estratègia si volem un bon camí turístic en un futur no massa llunyà. La política turística no deu ser ni repetitiva ni cansina, l'espot "qui ho ha viscut ho sap", tot i ser un espot curiós i bonic, que estic segur, serà recordat i valorat, ara ja comença a cansar.