El vell Palau de Justícia.

El 4 de maig de 1974, en el marc de les celebracions del 50è aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó, l'aleshores ministre de Justícia de l'estat espanyol, el senyor Ruiz Jarabo, en nom del cap de l'estat el general Franco, inaugurava a la plaça de Borrull el Palau de Justícia, dependències exemple de modernitat i funcionalitat construïdes sobre els antics solars de l'estació de la Panderola, i que venien a substituir i unificar en un sol lloc l'antiga audiència que estava situada al carrer Gasset cantó amb Vera, i que va prestar els seus serveis des de finals de la Guerra Civil fins a l'any 1974 i els dos jutjats existents al carrer Herrero.

Un edifici que va "estar operatiu" fins a l'any 2006, quan va abandonar-se per considerar-lo totalment obsolet i sobre utilitzat i substituït per "la ciutat de la Justícia" al PAU Gumbau, un projecte de 25 milions d'euros inaugurat per Alberto Fabra i Paco Camps el 18 d'abril de 2006.

Si ara porte al record aquell vell edifici és perquè tal dia com hui 14 de gener de 1969, fa 53 anys, l'alcalde de la ciutat, el senyor Grangel, rebia un escrit del fiscal suprem de l'estat, el senyor Herrero Tejedor, en el que li comunicava que l'arquitecte del ministeri, el senyor Sotomayor, havia enllestit definitivament el projecte de l'edifici que havia d'aixecar-se a Borrull.

Un edifici de cinc plantes, en espai per a quatre jutjats d'instrucció, quatre municipals, a més a més de jutjat de guàrdia, dues sales de justícia, diferents dependències i serveis per l'Audiència, dos habitatges per al president i el fiscal, dues més de conserge, també de diferents garatges i serveis complementaris, amb quatre façanes i entrades independents per cada servei, amb un pressupost inicial de 65 milions de pessetes.

Crida molt l'atenció l'èmfasi que es fica en assenyalar-se "la nobleza de los materiales" emprats en la seua construcció que asseguraran un "edificio de gran rango". Unes obres que, subhastades tot seguit van allargar-se per quasi quatre anualitats.

I un edifici que tan sols amb poc més de 30 anys d'ús, va quedar totalment abandonat, tancant les portes i veient passar els mesos i els anys, fins a 15, en un total abandonament, presentant un estat força lamentable amb parets foradades, runes i brutícia per tot arreu.

Finalment, a mitjan any 2021, l'edifici buit, desballestat, de despatxos foscos, bruts, amb pintades a les parets, a terra, al costat de les columnes, amb vidres trencats i finestres descuajades va veure arribar els primers operaris que abans d'acabar l'any 2023 han de reformar de manera integral tot l'edifici, que serà destinat exclusivament per albergar els serveis socials, tant de caràcter autonòmic, igualtat i polítiques inclusives, com municipal, atenció ciutadana.

I sembla que la restauració "va de debò", afectant la totalitat de les plantes. I malgrat que la construcció va ser com hem assenyalat abans "amb materials nobles", a hores d'ara si observem des del carrer veurem que únicament es manté en peu l'esquelet; s'han eliminat murs i estances i fins i tot han desaparegut les façanes que eren "de cara vista", i segons diuen ara per allò d'aconseguir una millora en l'eficiència energètica seran revestides amb ceràmica.

Voleu dir que feia falta per restaurar fer desaparèixer quasi la totalitat de l'edifici? Tinc els meus dubtes, a la vegada que comence a entendre on i com "s'invertiran" els 16 milions d'euros.

Voleu dir que paga la pena un canvi tan radical de l'edifici? Estic segur que l'anunciada construcció d'un pati interior i enjardinat, que a més a més d'aportar il·luminació als diferents nivells, dividisca l'immoble en dues seccions ben diferenciades en funció de l'ús projectat, quedarà bonic, molt bonic i modern, molt modern, però paga la pena?

No sóc arquitecte, tanmateix puc arribar a entendre que l'edifici no reunira les condicions d'accessibilitat que són obligatòries a hores d'ara, i que tal vegada feien falta alguns reforços estructurals, l'obertura de buits o la construcció de nous nuclis de comunicació, il·luminació i ventilació, fins i tot una nova distribució interior, però és que allí, i podeu comprovar-ho vosaltres mateixa, si no ho heu fet ja, sembla ha passat "una guerra", no resten ni les parets, quasi que dinamitant-lo s'haguera avançat més.

Molts milions, massa, crec, van a invertir-se per tornar a donar rellevància a un edifici que si no s'haguera abandonat tants anys, si no haguera caigut en la indiferència dels governants, a hores d'ara amb una "rentada de cara" i poc més haguera quedat ben polit i llest per ser novament ocupat, útil i operatiu. Quina barbaritat!