La COVID m'ha donat la raó.

Després de quasi dos anys de pandèmia, que va venir per trasbalsar-ho tot, després d'una celebració de l'arribada dels Reis Mags a la nostra ciutat, la del 2021, totalment diferent del que estàvem acostumats, amb una "caravana reial" que va portar a ses Majestats a recórrer la ciutat al llarg del matí i la vesprada del 5 de gener amb vehicles descapotables sonoritzats i il·luminats, amb l'objectiu, que els xiquets i xiquetes de Castelló, pogueren saludar els Reis des dels balcons dels domicilis particulars, per l'elevat risc de transmissió que suposava la quantitat de possibles assistents, la intensitat del contacte i la dificultat per mitigar els riscos associats a la cavalcada tradicional, aquest 2022 hi havia moltes ganes de recuperar una cavalcada, que mantenint les màximes mesures de seguretat possibles, s'aproximara a "la normalitat".

Per això des del Patronat de Festes, tot esperant mantenir intacta la màgia d'aquesta cita, però tenint present que la pandèmia del coronavirus malauradament encara estava molt viva a la nostra ciutat, va dissenyar-se una "arribada dels Reis" que, d'una banda, mantinguera al matí la visita pels barris i grups perifèrics de la ciutat amb els cotxes descapotables, per acostar Melcior, Gaspar i Baltasar al nombre més gran de xiquets, i per l'altra, se celebrara a la vesprada una cavalcada que, discórreguen per un recorregut alternatiu al tradicional, més llarg de l'habitual, per carrers més amples, amb tanques en alguns trams per evitar concentracions de persones a determinats punts de la ruta, amb l'obligatorietat de l'ús de mascaretes en tot moment, per garantir la seguretat més gran de tots, incloguera una gran novetat mai vista a la nostra ciutat, l'eliminació del llançament de caramels des de les diferents carrosses.

Aquesta darrera mesura, la desaparició, a la cavalcada de Castelló, dels "reis com a llançadors de caramels", va semblar-me molt més que encertada, i no només per evitar les aglomeracions i perills que podien evitar-se en relació amb la pandèmia, si més no i sobretot perquè ja fa un bon grapat d'anys que jo vaig defensant allà on calga, que ses Majestats d'Orient són això, Majestats, i, per tant, han de fer valer el que són, majestuosos, capaços d'infondre admiració i respecte per la seua solemnitat, l'elegància o la grandesa i no per la quantitat, pels quilos de caramels que són capaços de llançar en el seu recorregut pels carrers.

I va arribar la vesprada del passat dimecres, la cavalcada, amb l'expectativa dels canvis... El comboi de carrosses de la comitiva reial, inspirades aquest any en el món de les joguines, en un nou recorregut va avançar lentament davant la mirada expectant de milers de famílies, que van poder, primer, sorprendre's del colorit, so i grandiositat de tots els figurants i, després de poder saludar Melcior, Gaspar i Baltasar que, com no hi estaven pendents dels caramels, podien retornar les salutacions a tots aquells que insistentment, amb crits ensordidors, reclamaven la seua atenció.

No vull que penseu aquells que açò llegiu que estic en contra dels caramels a la cavalcada. Tant de bo el repartiment d'aquests dolços puga recuperar-se l'any vinent, senyal que hem deixat enrere definitivament la pandèmia, però un repartiment "amb seny" i per aquells que, entre d'altres poden tenir aquesta missió, els figurants i acompanyants dels diferents seguicis i els mateixos patges reials, però mai pels mateixos Reis, que, com ho han fet aquest any, triomfaran més que mai sense cap necessitat de passar tota la cavalcada pendents dels caramels.

Acabada la cavalcada les opinions escoltades eren de tota classe. Referent al nou recorregut, no hi havia unanimitat, mentre uns estaven a favor de mantenir-lo per sempre, altres eren partidaris de tornar quan es puga al tradicional; en relació amb l'organització i conformació dels grups d'animació i participació, quasi tots coincidien que la cavalcada havia estat digna, correcta i que responia al que, per una ciutat com la nostra, calia organitzar; i el que més va alegrar-me, molts eren els comentaris en referència als Reis, i tots coincidents, ses Majestats havien estat com mai, pendents i dedicats en cos i ànima als xiquets i xiquetes, i bona part d'aquest "estar com mai" havia estat gràcies al no llançament de caramels.

Vet per on, ha hagut d'arribar una pandèmia perquè, tot i que de casualitat i quasi per obligació, els responsables directes de la cavalcada, veient la reacció d'espectadors i dels Reis, s'adonaren que els xiquets i xiquetes de Castelló volen, a la cavalcada, veure i saludar Melcior, Gaspar i Baltasar, i sentir que aquests els hi tornen les salutacions en forma d'abraçada, petó o somriure, i que els caramels, tot i contribuir a fer festa, ara, dins ja de la segona dècada del segle XXI, no són les llepolies "especials" i imprescindibles per l'èxit de l'esdeveniment infantil anual més important que a la ciutat es realitza. Prenguen nota aquells a qui els corresponga, que de tot s'aprèn...