Un nou any comença…

Ahir va ser Cap d'Any, que en alguns llocs diuen "ninou", hui, per tant, és el segon dia d'aquest 2022, i moment en què omplim les nostres vides de desitjos. Només cal repassar els whatsapps i imatges rebudes en aquests dos darrers dies als nostres mòbils, per veure com amics, coneguts i fins i tot desconeguts ens han "rebotat", en moltes ocasions després d'haver-los rebut ells o elles, tota una sèrie de gifs i cançonetes amb desitjos d'allò més socorreguts: salut, pau, diners o feina, fins aquells altres més curiosos com d'acomiadament de "l'omicron" o aquell altre que ens recorda, com diu la tradicional nadala, que "els que beuen, beuen i tornen a beure" són els peixos, i, per tant, cal tenir compte amb la beguda.

No recorde si ho he escoltat a la televisió, a la ràdio o tal vegada ho he llegit en algun diari, però sí ben bé la notícia:" Un recent estudi científic explica que aproximadament un 60% de la població ens plantegem, en aquests dies nous propòsits, per fer realitat uns desitjos, però només un 8% són capaços d'aconseguir-los".

Menjar de manera més saludable, fer exercici, passar més temps amb els volguts i estimats, siga la familia o els amics, són els desitjos més repetits i més prompte abandonats, i és que el fracàs a l'hora de complir-los es deu principalment a què realment no estem convençuts que allò és el que volem o necessitem fer.

Tot i això, la clau per aconseguir qualsevol meta és tenir paciència, ser insistent i mantenir una disciplina, tot i que molt sovint, ens encallem en la pantalla del més i millor, del sempre més, de l'encara em falta, del si aconseguisc millorar en això o en allò aleshores sí que..., el només que...

Però, i si en lloc d'estar desitjant un futur, no posposem allò que ja podem ser i fer ara? Eixe serà el meu propòsit, el meu repte des de hui mateix: fer una mirada a allò que ja sé fer, i que sóc capaç de fer ara, avui, i seguir fent-ho. Clar que vull tenir un desig de millora, però el que sóc i puc, ha de marcar el tret d'eixida.

És veritat que acabem de deixar enrere un 2021 dolent. El pitjor any en dècades per a molts països: una pandèmia ha matat desenes de milers de persones a Espanya. A Castelló més de 900. Si hem tingut sort només haurem patit una mica la crisi econòmica i la garrotada global. Si no hem estat afortunats, haurem perdut algú proper i volgut al llarg de l'any. La por als contagis ha trastocat els costums i la manera de relacionar-nos.

Però és possible ser optimista, la vacuna més ràpida de la història ha ajudat a salvar milions de persones, tal vegada a mi mateixa i aquesta és en l'inici del 2022 una bona notícia. Això no vol dir que el nostre món siga un lloc perfecte. Però de tots els escenaris globals que hem conegut, que ens ha tocat viure, aquest és el millor, per tant, aquest, el nostre País i Castelló en particular és un bon lloc, cal doncs ser confiat de cara als 363 dies que li queden a l'any, ja veureu com farem moltes coses...

A la tercera serà la vençuda i tornarem a tenir festes a la Magdalena, a viatjar, a riure i conviure, tornarem a la normalitat, i ens tornarem a saludar donant-nos la mà o una abraçada, i tornarem a sentir-nos còmodes entre la multitud... Aquest ha de ser l'any de la recuperació completa, perquè, malgrat el que diuen els estudis i estadístiques, puguem assolir els somnis, objectius i metes proposades.

Un nou any comença i tot i que el futur es presenta incert, si fins ara ens hem sortit, també a partir d'ara ens en sortirem. Estic segur perquè si aquest any no ha de ser pitjor que els dos darrers, i d'aquells ens hi sortírem, ara tenint més capacitat i una major actitud per fer front a allò que resta per venir, estem més preparats. Junts podem molt! Seguirem...